Tuesday, November 07, 2006


Aquest dimarts de tardor tardana m'ha regalat un refredat. El tercer en poc temps. Els mocs físics em cauen juntament amb els metafòrics. La bondat hivernal s'ha girat en contra meva mostrant uns símptomes no desitjats. Malgrat tot segueixo anant a la feina. Patint un corporativisme que no entenc i no he demanat, però que pateixo. Avui tampoc he pogut seure la metro. No he trobat mirades somrients que m'engresquéssin. Tan sols alguna executiva amb faldilla texana, mitjes negres i botes de cuir a mitja cama. Caufred...Ja ha arribat (per fi) a la feina la samarreta que m'havien d'enviar. A sobre m'han regalat un Cd i una xapa per les molèsties. He amplificat les galtes al obrir el sobre. Em fascina trobar bones persones encara voltant pel món. I més encara quan es tracta de negocis. Sóc dels de la vella escola ilusòria que hi creuen. Auqells d'engany desconegut i veritat visible. Els que aguanten la porta i saluden als conductors d'autobus. Els qui cedeixen el pas i la cridòria gratuïta. Són aquells que et saluden pel nom i et miren els ulls quan parles. Sóc "supporter" i aprenent d'aquest tipus de persones. Segueixo fruint de les meves rareses. Sentint-me diferent, poc estandaritzat. Potser ho sóc més del que em penso, potser ho sóc menys del que voldria. Converses polítuqes amenitzen el cafè a certs bar universitaris. La foscor i el fred calen amb més força que mai. I m'erigeixo com veu cantant. Sembla com si tot el meu passat d'estudis polítics aflorés en aquell instant. Semblant un líder convnçut del que diu i convençent als qui l'escolten. No amago les meves preferències. Algú un dia va dir que tenia les mans netes i la paraula lliure. Jo me'l creia. I ho segueixo fent. Menys intensament, però. Crec que els fets demostren on es troba cadascú. I també en l'espectre ideològic. Algú amb gran bigoti i gran el·lioqüència ha girat una clau cap a l'esquerra. Que n'aprenguin. Com era d'esperar, no hi ha hagut agraiments ni aplaudiments. Jo ho celebro. Com espero que ho facin molts d'altres...

Àudio: Albert Hammond Jr: Call an ambulance

6 comments:

Nu said...

No, jo no soc ni molt menys seguidor d'aquest tipus de gent, i hagués preferit un altre bigoti...
¿??¿?¿¿?¿?
jijjiijij
Petons d'una feliciana que ara es sent a prop teu!!!

OvV said...

Leugerament, però et sento a prop. Ja saps que m'agrada saber que hi ets...
Per cert, quin bigoti...?
Un petó del "suportter" de bones persones, com les que tu i jo sabem...

Daniel said...

M'agrada que ERC hagi prioritzat les classes i no la pàtria. No obstant això, el molt puteta s'ho va pensar bé eh?
És d’agrair però, que acceptés una oferta menys ambiciosa personalment.

Per cert, en Monty Python cada dia em cau pitjor...

abraçades vàries
Pd. On compres les T-shirt per internet?no ho trobo...

nyugunyu said...

era tot plegat una ironia jejeje...
per cert, les bones persones que tu i jo sabem... vols dir el chicho no? jijijiji

Nu said...

Per cert, què gran el musculman i el tio del darrera que no men recordo com se diu...

OvV said...

Que grans aquestes ironies teves que només entens tu...
El que es troba darrere en Musculman és el grandíssim Menjatallarines!