Monday, December 04, 2006


Que bonic és aquest neguit del dia abans d'encetar un viatge. El meu lifestyle de moment no permet que els viatges siguin quelcom rutinari que no em provoqui cert nerviosisme. Pels moments que vindràn. Pels somriures, les fotografies, les postals, els àpats llibertins, els horaris desquadrats, els kilòmetres recorreguts, les pistes del cd destellant cançons de Postal Service o La Buena Vida i totes aquelles coses que fan que els viatges es recordin. Especialment la companyia. Les persones que són sinònim de vaitge i de piles i piles d'anecdotes per explicar a la tornada. Marxo cap al nord. A l'estimat Donosti, terra amb un so propi i una indosincràcia que em fascina. tanco uns quants dies la paradeta. A la tornada us explico. Edurnes i Arantzas m'esperen...No les vull fer esperar. Esepero que demà els nostremésqueunclub ens doni una alegria. I que no sigui l'última d'aquests dies...

Àudio: La Buena Vida: Que nos va a pasar

4 comments:

Pit said...

Menja molts pintxos per mi, que jo ja estic farta de les baked beans.

OvV said...

Ho faré...no dubtis que ho faré...
Petons i recorda el que et vaig dir sobre Morrisey i Belle&Sebastian...
Petons!!

Anonymous said...

Que vagi be a Donosti!!
Porta'm algún chicarron del norte amb faccions afilades i tronc sota el braç.
Mmmmmmm visca els bascos!!!

Anonymous said...

I was looking out for Travel related information and I have found your this post. Sorry, I have seen that isn't a perfect match. But, anyway, I am glad I have stopped by even though this isn�t a perfect match. What you have in your content is very interesting for most people.