Tuesday, January 23, 2007


Poques hores dormides. Apago fins a tres cops el despertador. Estreno mitjons negres molt còmodes. Una mica de lectura al metro i 'Colección de Favoritas' de Los Sencillos a l'iPod. He représ la lectura que havia deixat aparcada d'una novel·la de Douglas Coupland que reflexa la generació X. Conversa de confessions i de noies guapes davant la màquina de cafè amb un bon amic de la feina. Segueixo amb aquest mal d'esquena nou per mi. El temps passa extranyament ràpid avui sense poder atribuir-ho a res en especial. Missatges al mòbil de felicitació pel programa d'ahir. Persones estimades que regalen floretes per la meva veu. Però no hi ha mèrit per part meva. Mails de noies que viuen lluny d'aquí i que es disculpen per no haver-me pogut escoltar. Em reprenen imatges d'aquelles gairebé tres hores de programa. On per primer cop vaig poder sentir la meva veu projectada i fer una d'aquelles coses per les que tens la sensació que realment vals. Cascos i micròfon groc fent d'atrezzo d'aquesta nova faceta meva. Companyi inmillorable de persones amb les que la confinça regna i genera connexions gairebé espontànies. Tothom surt content malgrat la poca projecció del projecte. Amateur no és sinònim de dolent. I tots els camins han tingut una primera pedra. Per aquesta tarda espero poder comprar alguna cosa de roba després d'una parell de dies de rastrejar sense èxit. Visitaré un d'aquells carrers del Raval no gaire concorreguts. Me'l descobrí un amic dissenyador que estimo molt. Remenaré les rastes per un parell de botigues de roba retro i '70's', un possible cafè a aquell lloc que tant m'agrada amb sofàs i cambreres extrangeres i espero trobar alguna mirada bucòlica que m'inspiri per alguna cosa. Segueixo amb ganes d'escriure i amb moltes ganes de fer coses. D'apuntar dates a l'agenda, projectes al cap i cançons d'amor a la retina...

Àudio: Pecker: Encantador lunática *featuring Miqui Puig

3 comments:

Dr.Rufinstein said...

Hola Oscar. El Deu Wisky fa que no vol que et recordi. Com a mínim com a Oscar. Però segur que vam tenir una agradable conversa només interrumpuda pels intel·ligents incisos del Robert Smith. També sé que ets col·lega del Dani o sigui que segur que ets un cachondo. Ens veiem.

Pit said...

Ei, Òscar!!
A quines hores posteges, no? M'alegro de veure'm reflectida al teu post (c'est moi, non?). I sí, de debò que tens la veu preciosa. Espero sentir-la ben aviat per les ones hertzianes...
Petons,
Angels

OvV said...

Ets una de les persones reflectides a les que feia referència...
Gràcies de nou!
Petons