diga'm lletraferit...

*les cançons més rodones provenen sempre de Birmingham...

La variabilitat dels estats d'ànim fa que reflexioni sobre el prende-me'ls menys seriosament del que ho faig. Avui `ha regnat un sol tènue, que volia però no podia. Com el meu estat d'ànim. Però les ganes i les cartes a la teva part de la taula també juguen un paper important. La proximitat del cap de setmana ajuda. Escoltar diverses vegades 'so low' dels OCS m'ajuda. Com temes de Vive la fète! i I'm from BCN. Veure el cartell del sonar ajuda. Descobrir el preu no. Un exquisit té amb llet en un dels meus racons preferits ajuda. Veure llegir una estètica cambrera francesa de tracte afable i mocador de quadres al coll ajuda. Acabar 'Música de camaleons' de Truman Capote amb un suspir ajuda. Llegir frases que voldries per tu i que només pots reverenciar també. Anar al cinema amb bones companyies de mirada clara i segital ajuda. Gaudir de films sobre 'supporta' romàntics ambientats a Paris ajuda. Com reconèixer la genialitat de n'Isabel Coixet i la brillantor dels Cohen Bro. Agradables canyes en locals de sofà, quadres impressionistes i cambrers amanerats no ajuda, però s'escau. Antigues companyes de feina que et piquen a l'esquena a l'autobus ajuda. La incertesa de triar un nou llibre...segurament també ajuda. Les coses sempre estan allà, suposo que tot recau en la manera de col·locar-les o de mirar-les. Encara que no sempre. Hauré de començar a creure en les casualitats de que em parlen somriures osonencs. 'Mis amigos me preguntan por qué estoy así, por qué me maltrato...'


Àudio: Coldplay: Green eyes