*Alicia Otaegui from 'captura.org'Una gastroenteritis , d'aquelles que arriben sense avisar, m'ha deixat veritablement ko. Dos dies a casa, sense respirar un altre aire que el casolà. El cos totalment adolorit i sense forces. He buidat que en diuen. Segurament al 100% en l'aspecte més físic, però no tant en el mental. Hauria de fer neteja d'algunes altres coses. Però com aquella estanteria que mai trobes el moment per endreçar, hi ha racons mentals als que fa molta mandra dedicar-hi un temps a posar ordre. Una similitut més. Gairebé res de música, ni lectura. Tan sols algunes cançons de Nick Drake i LBV aquests dos dies. Poques pàgines llegides. Només llit i sofà com a recolzaments. Alguna bona pel·lícula, com 'Citzien Kane'. Memorable seqüència la dels esmorzars entre un matrimoni per veure la seva decadència en tant que parella. Avui cert dona m'ha parlat dels homes en tercera persona del plural. És una de les coses que no suporto. Deu ser delatador, en tot cas. Però sempre sol haver-hi coses bones en certes converses. Per donar sentit a les balançes i aquestes coses. Els prismes amb que es miren les coses també participen, és clar. Com sempre. Sí, ja sé com funciona...
Àudio: Nick Drake: Tomorrow such a long time
No comments:
Post a Comment