diga'm lletraferit...

*complicitats gestuals...foto by 'tito'

Poc a poc vaig recuperant el ritme normal després de dies de malestar físic. Tanmateix, encara tinc cert fàstic a certos gustos. Cap de setmana de reviure nocturnitats de barri i conviure amb persones relativament nouvingudes per mi. Sopar japonès amb el meu amic dissenyador. M'explica la seva feina a l'estudi, el 'package' del nou disc de Sidonie i la seva estrafolària manera de fer les coses. Seguim rient de forma sincera amb les nostres bromes. Northern soul al cotxe, records i cigars adobats en rambles que recorden a temps passats. De joventut més primerenca. Dissabte el meu amic radiofònic celebra una calçotada amb la seva gent. 35 persones gaudint d'aquesta calor sorprenent i benvinguda. Em fa esboçar un somriure saber que sóc una d'aquestes persones importants i sentir dir que ets gran, el més gran dels que aprecia en un determinat àmbit. La gent es posa de peu per menjar els calçots. Ensenyo el ritual a la meva amiga d'ulls blaus i castellans. M'emociono, sovint, en aquest petits detalls i idisincràcies que fan tant i tant peculiar la nostra terra. Vasos de vi i de cafè en sobretaules llargues. Salutacions a coneguts i a saludats. Somriures i mirades de complicitat. Dones que et desperten impulsos i que fan que et descobreixis mossegan-te el llavi inferior. Amb certa força. Cançons de The Cure que balles amb amigues que estimes i t'ho demostren incansablement. Tornes ja cap a casa, amb la nit de testimoni. Gaudint del banal fet de conduir i sonant The Flaming Lips a l'auto. Penses en moltes coses, la majoria ja conegudes. En sms de noies que et desconcerten sobremanera i busques etiquetes. Cercar gestos adients a certes coses se'm suposa com una tasca realment complexa...


Àudio: The Beatles: Norweigan wood (this bird has flown)

*cançó que dóna subtítol a un dels meus llibres preferits...