Tuesday, April 03, 2007

*neighbourhood pride series...


Em torno a aixecar tard, submergit al migdia i en aquesta pluja que no para. Agrait a ella per netejar l'ambient, per netejar el cotxe i per purificar aquesta ressecor regnant. Tanmateix, no puc intentar que la pluja no afecti. Que el cel gris, tapat i inalterable m'evoqui en apatia. Tot plegat massa per al meu estat melangiós de per si. Ganes de rajos de sol, d'aquella llum matinal tant i tant bonica dels dies de després de pluja. On mires per la finestra i veus el terra del carrer de sota casa sec. Amb algun toll delatador però sense gotes martellejant-lo. Per poder gaudir d'esmorzars a terrasses del Poble Nou en bones companyies. Amb cançons d'Indigo i Ciudadano al cap. Melodies d'aquell pop lumínic d'aparença funesta però d'esperit optimista que tant em descriu. Ahir pel matí penso amb na Uma i escric per ella. I amb certa aletorietat acabo a la nit a casa d'unes amigues veient 'Pulp Fiction' per quart o cinquena vegada. Escoltant les rareses europees de que parla en Vincent. Veient-lo ballant amb la Mia a la pista del Jack Rabbit Slim mentre sona Chuck Berry, i les sabates d'ambdós s'ho miren des de un racó. Tot plegat em fa pensar en les casualitats i en les seves reminiscències. En si tot flueix de forma gairebé divina o els nostres dits i accions apunten sempre en determinades direccions. Com sempre, tot serà qüestió de termes mitjos i categoritzacions borroses. Suposos, avui només ho suposo...





Àudio: Credence Clear Water Revival: Have you ever seen the rain?

2 comments:

Nu said...

Que bona la cançó! Va ser el primer motiu (que no l'únic) pel que la BSO de Philadelphia formés part del meu top-5 de Cd preferits. Petons dels que no tenen vacances!! mmmua

Oriol Torres i Tornel said...

El sol sempre torna, tu ho saps. Mentrestant cal capejar el temporal amb valentia per, després, poder narrar l'episodi èpic al bar de sota de casa tot esmorzant amb els amics.
El sabó no és mai recomanable en excés, ni tan sols per esmorzar. Vaig rebre crítiques per l'ensabonada al Falcó, i les accepto. Les caricatures, però, sempre tendeixen a exagerar, simplificar i polaritzar la realitat. Hi ha caricatures que pequen per sabonoses, d'altres que pequen per àcides i d'altres que pequen d'amables.
La pregunta pertinent en aquest espai és: de què pecarà la teva caricatura, Òscar?
La resposta encara es farà esperar un pèl (de temps, vull dir;)