Thursday, June 21, 2007


Els ulls encara no s'acaben d'acostumar al nou marc que els rodeja. Més dioptries per la meva miopia. L'estilisme no m'hi cap sota les celles. Sí, últimament el meu ego es deixa veure. Ell no hi entén "d'operació bikini". Avui fa un any que vaig començar a treballar des d'on escric avui. Semblava una feina per uns mesos...Aquesta mena de dates rememorables semblen no tenir gaire aplicació pràctica. Tanmateix ens serveixen per agafar prespectiva i anar donant feina als ditets de la mà. Un any a l'editorial i la meva situació ha millorat. La majoria ja empren el meu nom enlloc d'algun estereotip per referir-se a mi. He conegut bones persones aquí a les que segur veuré el dia que marxi. La dissenyadora de mirada romboidal també fa els dies més agradables aquí. Cafès, cigarrets, sobretaules, dinars 'tupperians' i mirades que guardo per mi. El cansament acompanya aquest final de setmana. Prespectives diverses per acabar-la. Ahir comptabilitzo 14 hores entre la meva sortida i la meva tornada a casa. Engoleixo la tarda en un curs d'edició de video que es fa més pesat del que pensava. Les fileres de MAC's, el professor que ha estudiat cinema, l'aire acondicionat massa alt, la bellesa que fa de recepcionista, el prototípic dissenyador argentí, pesadíssim, que contesta les preguntes retòriques de qui imparteix la classe. El 'freak' de primera fila que pregunta quin tipus de transicions usaren a 'La amenaza fantasma'. Jo vull matar-los a ambdós, assegut a la última fila. Pensant en projectes que materialitzar. En la lentitut en que es mouen les agulles del rellotge. En fumar. En la noia que ha tornat d'Argentina i tinc ganes de veure. En el 'summerteeth' dels Wilco. Aplico un 'cross dissolve'. S'ha acabat la classe.


Àudio: The Cardigans: Your new cuckoo

4 comments:

Anonymous said...

hola nanu, primer cop que em firmes al flog amb el teu nom. s'agraeix, prefereixo q m'escrigui l'Òscar q la figura del lletraferit..

A Wilco els estic descobrint poc a poc, sense presses... Aviam si quan acabo examens puc anar a fer una visita al coix santmartinenc i de pas coincidim. Una abraçada!


Eli

mVv said...

felicitats pel particular aniversari!malgrat no és pas la feina que has somniat, penso que ha estat la clau per iniciar un altre tipus de vida,no? La mateixa clau que algun dia utilitzaràs per tancar aquesta porta i obrir-ne una de millor. Segur.

OvV said...

no en dubtis germaneta...

Pit said...

ei, saps què? aquella que conec i que té un bloc on surt tan provocativa farà el nou vídeo de love of lesbian. Mira què diu al seu bloc:

Hoy Gary Oldman me ha enviado esta canción por e-mail. Porque soy capaz de comer hielo sin parar. Y ya es definitivo, con José Luís Cañadas como director y la productora de Ferran Calvó (que se parece mucho a Vincent Gallo, y así lo llamaré por aquí a partir de ahora), vamos a hacer un videoclip para los Love of Lesbian. Yo soy la directora de arte y prota. Estoy súper ilusionada, porque el tema es fantástico y la historia, hmmms, es que... ¡Aix! Me gustaría escribir tantísimas cosas sobre este proyecto por aquí. Pero prefiero esperar un poco; mañana vamos a ver la localización. Grabaremos dentro de dos semanas.