Thursday, June 14, 2007

*a vegades falta companyia per a segons quina música escoltar...

L'últim disc de LOL és maravellós, simplement. 'Cuentos chinos para los niños del Japón'. Tot es troba perfectament mesurat. Un bonic títol. Un estilisme lèsbic molt adient. Melodies del pop més pur que existeix. Aquell que resulta terriblement dolç sense atravessar la complexa línia de quedar embafat. Les lletres segueixen sent immenses. Analgèsics en forma de sonoritats transparents per embolcallar missatges ben afilats. Paraules que donen just allà. On no vols mirar perquè saps què hi trobaràs. Penso en certa persona quan sento la preciosa 'historia de una hache que no quería ser muda'. I apareix el nom d'una altra quan m'emociono amb 'la parábola del tonto'. Vaig llegir fa poc que Santi Balmes és un dels millors lletristes del nostre país. i avui ho he recordat. Sí, segueixo comprant música com a tendència i com a teràpia de.he sentit dir que les cançons només serveixen per tapar certes mancances més o menys cròniques. Mai m'he atrevit a rebutjar certes sentències poderoses. Fa uns quants anys va caure a les meves mans l'LP 'Howdy!' dels meus estimats TFC. Va ser el primer cop que els sentia. I des de llavors una còpia pirata d'aquell traball tenia un lloc a la meva estanteria. Des de llavors m'han acompanyat les cançons d'aquell 'scottish pop' esfèric. Ajudant-me a aflorar certes sensibilitats meves. Que venen molt poc per a segons què, però de les que no penso renegar mai. Avui, després d'uns quants anys he decidit comprar l'original d'aquest àlbum. Ha estat una mena d'agraïment per les estones, les melodies preciosistes regalades. A més, durant aquest temps els he fet guanyar algun seguidor. Per la meva part ja està, doncs...


Àudio: Love of lesbian: Cuentos chinos para los niños del Japón

* l'LP sencer, per gaudir-lo llibret en mà i el mòbil allunyat de les mans...

4 comments:

Anonymous said...

xo bueeeeno!

historia de una hache que no quería ser muda?te acordaras de mi noooo? yo hoy me he comprado un discazo de jazz vocal femenino de los`30 y los`40...se que no es lo tuyo cariño pero ya te lo dejare y verás lo que es bueno...

Muuuuuuak!!!
hachecita

OvV said...

Qué te parece la canción, eh? Y esas compras tan ECLEZTICAS de discos de jazz de los 30's y 40's???
Por cierto, espero verte antes de que te vayas a las Españas...
Un petó!

nu said...

Tot és sinònim de les nostres mancances no? Tot allò que fem, inclús perdre el temps, ens aporta alguna cosa. Ergo, si ens aporta alguna cosa, és que abans ens mancava.
Les sentències incontestables no són sentències. Són fets.
Petons pressegosos

OvV said...

Tot ens aporta alguna cosa doncs...i benvingudes totes les coses...
La setmana que ve rebràs una trucada, little peach...