Thursday, July 19, 2007


La soletat de la casa m'agrada. L'estora de la dutxa no es mou del lavabo. El rellotge digital de la tauleta de nit marca les 7:35 del matí. Faig tard. Sona moderadament el pop afrancesat de Tahiti 80. Penso en platjes llunyanes i cossos propers. Estreno roba interior molt 'cool' i una samarreta blanca. Evidentment, amb ratlles. Quelcom menys de cinc hores dormides i un dia per encetar. Sóc 'supporta' de l'anarquia horaria estival i de la inexorable laxitut del temps en èpoques de canícula. 'I love this game'! Dimarts de partit amb els nois. Deixant un parell de detalls classístics i sopant a terrasses veïnes. Apuro el dia amb lectura d'Orwell i Smokey Robinson & The Miracles sonant. Tanmateix no dormo bé. Dimecres de cançons de Kaiser Chiefs i peces d'electrònica amable. Sessions imaginàries que em transporten a temps futurs. Tarda de roba i de comprar trajos per bodes de germanes. Per fi el tinc. Crec que servirà. Falta la resta. Compro enciam, canònges, tomàquets cherry, mozzarella di buffala, pa torrat i pastanagues. He de fer l'amanida de primer plat. Sopant a casa del meu amic amant del techno. Amb el meu amic economista i el meu amic dissenyador. Aquest últim apareix amb un 'look' molt de barri, molt de diumengematíressaca. Vi raïmat afruitat, cendrers que es poblen i somriures. En definitiva, tres elements que desemboquen en la bonica i saludable pràctica del cultiu de l'amistat. Parlem de dones, de disseny, de jugadors estilístics i de cinema. Acaba el dia. A casa em torno a provar els nous pantalons curts de color torrat. 'Santos que yo te pinté' es descobreix com una cançó molt idònea per a. El rellotge de la tauleta de nit marca les 2:17 de la matinada. La soledat de casa m'agrada. Potser no per aquestes hores...

Àudio: Clap Your Hands Say Yeah!: In this home on ice

4 comments:

Pit said...

Hola! Sempre he tingut el dubte de si es "Santos que yo te pinte" o "Santos que yo te pinté". Fins i tot crec que van fer un concurs fa temps per guanyar les entrades. No he sabut mai la resposta del cert -digues-me ignorant- però jo voto pel "pinte"!
Los planetas són genials. No he seguit els últims discos, tot i tenir-los... Entre les meves preferides: Qué puedo hacer, David y Claudia, Un buen día i moltes de les quals ara no recordo el títol...

OvV said...

Jo els he descobert fa poc...i per motius diversos se m'han convertit en un grup especial. 'Un buen día' és una de les cançons més ben escrites del pop indie espanyol...he dit...
Petons Àngels!

Anonymous said...

Bueno Òscar, nos vemos a la vuelta. Aqui el Tito empieza su segunda ronda de "vacances". Antes, quería enviarte un nuevo abrazo.

ikusi arte

OvV said...

Grácias Tito! Pégame un toque cuándo vuelvas...
Una abraçada euskalduna!!