Thursday, August 02, 2007

*'gente que vendrá a mi boda o no'...monf crew in a electropop moment...

Crec que compraré l'últim LP de Sidonie. Després d'escoltar el seu single a Razz. Després d'escoltar-ne, avui, dues o tres cançons. I palpar-les per sobre. Per que sóc fan del seu sentit de la estètica, la sonora i la que no ho és. Perquè em recorden exageradament als Beatles. Per la seva lírica justa i pomposa al mateix temps. Perquè són del meu barri industrial. Perquè el meu amic dissenyador va participar en el disseny del 'packaging'. Amb aquest vaig compartir la litúrgia post-futbolística entre companys. Amb l'olor a humit dels vestuaris públics encara passejant per les fosses. Seus a les cadires metàl·liques d'una terrassa que podries dibuixar a ulls clucs. Suc de cibada i companyies conegudes. La ja esmentada, el meu amic economista. L'amant del techno. L'aprenent de 'bon vivant'. La noia de nom exòtic i la noia eclèctica em regalen un parell de floretes, a les que mig responc amb aquella cara meva insustantiva. La noia que ha tornat de l'Argentina em fa una fotografia. La noia massatjista somriu i t'entristeix que certa marxi sense despedir-se. Com diu la cançó, amics i coneguts. ' Gente que vendrá a mi boda, o no...'. Equador de setmana avui. Estrenant samarreta de color sumament estilístic. Com sempre. Ahir em van tornar a dir que sempre faig bona olor. I m'encanta quan m'hoi diu certa persona. La caràtula d'un dvd d'una d'aquelles pel·lícules americanes d'espies reposa al sofà. Esperant ser desada. Avui he anat a fer la compra. He comprat tres prèssecs i dues peres. Una dona em mirava. Amanida amb canonges, mozzarella, tomàquet, pa torrat, gambes saltejades i vinagre de mòdena per sopar. '7:10. Alguien escribió en el ascensor que el placer se puede comprar pagando con dolor...'


Àudio: Sidonie: Nuestro baile de viernes

10 comments:

Pit said...

Veus com les teves amanides són de nouvelle cuisine?

Pit said...

Què són aquests paperots que porteu a la mà? El teu amic dissenyador treballa al telepizza? Veig que el disseny no dona de si...

Oscar V said...

no crec que sigui Ferran Adrià per fer amanides amb mozzarella i gambes...;-)
en Dani també és un mestre amb això de les amanides 'condimentades'...

Oscar V said...

Els papers eren els 'cartrons' d'un bingo musical que vàrem fer. El dj de torn punxava un tema i si el tenies al paper el treies...
I el meu amic dissenyador no treballa al Telepi, sinó que la gorra era un complement de dubtosa idonietat que va triar per la vetllada. Sempre hem estat un grup molt tendenciós estèticament...

amant del techno said...

festa de barrets forever!

Anonymous said...

EPA! Un abrazo desde el coraz'on de Austria. Aqu'i tb se sigue a lletraferit.

Tito

Oscar V said...

RESPECT TO DA MYSTICS COATS PARTY IN DA VERNEDIAN HEARTTS BROTHA'!!!

tito, moltes gràcies!!! em fa molta il·lusió q perdis una mica del teu temps per Àustria per saber de mi.

Petons i abraçades!

me said...

Ei!! jo vull anar a la teva boda!!; per cert...a veure quan em fas una......amanideta!;-)

Oscar V said...

quan em tornis a ensenyar un pit...;-)

amant del techno said...

RISPEKT TO DA ALL OF THE DISAIGNA IN THE VERNEDA BABYLON, YOU KNOW BROTHA?

Avera si e fas a mi tb una amanideta de...les teves