Friday, August 10, 2007

*'havaianes' summer style always...

Sempre passa. Dies i jornades esperant una data marcada al calendari amb rotulador vermell, i quan arriba, ja està. I ara què? Eduard Punset ja explicava que la felicitat es troba a la sala d'espera de la felicitat. No m'agrada el concepte, potser per ignorància, però la sentencia sembla una veritat com un puny. Desfilo el dia laboral esperant que el rellotge em regali un 15 i iniciar vacances. Llegeixo 'flogs' amb textos extremadament bells. Sóc absolutament entusiasta d'aquella manera d'escriure. Sublim. Anoto noms de grups desconeguts, per a que deixin de ser-ho, en aquells trossets de paper que tant m'agraden. Amb aquella lletra tant meva. Que varia molt segons el dia. Quan més accentuada està, més ganes de notorietat tinc, penso. Alguna bonica cançó de Wilco m'omple les oïdes d'aroma pop i m'arrenca un somriure. Els sintetitzadors de 808 state em fan pensar en possibilitats nocturnes, com les d'avui. Algú em parla de certa persona i he recordat precioses situacions. Cares de son, aroma de cafè i una floreta embolicada amb aquell somriure. Ahir veig partits de bàsket i escolto l'i-pod mentre condueixo perquè no funciona el cd. Sopar en família amb anells de compromís que he de pagar i no sé com. Cerveses a terrasses del nostre barri entre amics i coneguts. Hagués tornat a casa a peu. Lectura de suplements dominicals endarrerits i la companyia impagable d'Ottis Redding parlant de llocs on seure. Sms que no toquen i m'entristeixen. Certa dona que marxa i no podré veure. Últimament llenço més exclamacions de les habituals al veure dones passar. Serà la calor. Aquest matí seia a prop meu, al metro, una morena amb maleta i sandalies rabiosament bonica. Segur que ja portava un barnús a la maleta. A l'editorial només tracte amb noies estúpides que et regiren l'estòmag. Piles de llibres sobre la meva taula. Em donen un aire erudit que no tinc però que ara tampoc importa. El random de l'i-pod acaba de portar als TFC un altre cop. Sempre estan allà. Començo vacances. Desitjo dies com els de la cançó de Los Planetas. Viatges pel país veí en cotxe mentre sona techno amable. Diuen que una amistat no saps si és bona fins que has compartit un viatge per carretera amb ella. Ho corroboro. Ganes de música, lectura i films que hauria d'haver vist fa temps. Nits allargades i adobades amb. Tinc ganes de comprar calçat. Serà alguna metàfora relacionada amb ganes de caminar i marxar?

Àudio: Michael Gray: The weekend
* el meu amic amant del techno acostuma a punxar-la...

6 comments:

Pit said...

O potser no és una metàfora... Sinó que les havaianes de l'esquerra estan una mica xungues i demanen una jubilació...!

OvV said...

les he posat a la rentador més d'una vegada però no hi ha manera...tanmateix unes 'havaianes' desgastades otorguren més personalitat...;-)

Anonymous said...

"A l'editorial només tracte amb noies estúpides que et regiren l'estòmag"

...

OvV said...

els punts suspensius els he de considerar com una signatura, cara d'àngel???

Anonymous said...

No acostumbro a firmar frases que no son mías y menos tan bajas... y que alguien que se considera "Amant de conrear les lletres..." suelta sin más. ¿No te has parado a pensar que es a ellas a quien se les revuelve el estómago al verte? Es una opción.

Ah y no hace falta que contestes, la intervención más entretenida de este blog hasta ahora acaba aquí.

A seguir bien, o cuanto menos tan engañado.

OvV said...

doncs per dir segons quines coses, i més a casa meva, no estaria malament que firmessis...
I no dic pas que elles no puguin pensar-ho, la seva opinió tindran. Jo només expresso la meva...
A més, no crec que sàpigues a quines noies em refereixo, i si penses que és alguna en concret, no és la que segurament penses.

Per acabar, si tant avorrit et sembla el blog, amb no tornar-hi tot això que tindràs guanyat...

Òscar