Monday, August 27, 2007

*intervenció artística al centre de BCN
sembla que encara deuen quedar romàntics ensucrats...

De nou la rutina. Aquest matí m'he despertat abans de les 6. No hi hagut manera de tornar a dormir. Semblava com quan era petit i havia de tornar a l'escola. He fet cafè i he aprofitat per fer de la dutxa un petit moment de relax. Cares que tornes a veure i alguna abraçada per sorpresa t'emociona per dintre. L'estòmag regirat i aquella densa sensació de reviure tots els moments de monotonia i de saber què passarà a cada moment. Com si fins al mínim gest cotidià estigués previst amb antelació. De nou les mateixes cares d'ensopiment al transport públic a quarts de vuit del matí. No he saludat a ningú, però com si tots ens coneixéssim. He trobat les mateixes mirades, algunes inquisidores, altres amables, dirigides a la meva cabellera, a la meva estètica o no sé ben bé a què. Per sort els carrers segueixen força buits. Gairebé un plaer passejar aquests dies pels carrers de la urbe sense haver de fer traçades de tiralínies per arribar a port. Les 'middle-age' segueixen amb les seves converses de pinces d'estendre de colors florescents. M'irrita profundament sentir segons quines coses. Una nova editora rossa ha arribat avui i m'ha fet girar el coll quan l'he vista arribar. Té un caminar sumament eròtic quan contorneja uns melucs prominents que sembla gustosa de lluir. Penso en la llista de la compra que he de fer avui per omplir la meva nevera desèrtica. La maionesa, el tall de formatge, el suc i una cogombre demanen companyia. No ho fan a crits perquè, de moment, no poden parlar. Compraré ingredients per a les meves amanides i mozzarella per saciar les ganes de sabors untuosos i tendres. Torno a fer-me preguntes de difícil resposta i de molt dubtosa idonietat. Però ja són vint-i-tres d'autonomia de funcionament de la meva ment que no crec poder canviar, ara. Àdhuc aquell seguit de coses agradables que sols pensar per intentar adormir-te, ja siguin somnis, fantasies o records, ja comencen a fer-se'm repetitius. Necessito noves línies de 'check point', com els jocs de cotxes dels salons recreatius. Abans d'esgotar-se el temps has d'arribar a punts intermitjos. És una forma de mantenir-te alerta. Doncs això. Potser nous 'targets', com anomena el meu amic periodista. El temps dirà. Josh Rosue m'ha arrencat un mig somriure que no esperava amb una cançó que no coneixia.

Àudio: Sterolab: Interlock

6 comments:

Daniel said...

Aquest semàfor ja l'he vist!Està a plaça Tetuan, cantó mar.

Barcelona té molts detalls com aquest..

Benvingut a Bcn

OvV said...

bingo! t'ha tocat un sopar amb mi aquesta nit a casa teva!
gràcies per la benvinguda i content de veure't per aquí després de temps...

Pit said...

De què parlen les 'middle-aged women' omnipresents a les teves entrades al bloc i que dius que t'enerven? Tinc curiositat!

OvV said...

Ara parlen de les seves vacances...però normalment parlen dels seus fills d'edat uniersitària, de que les seves cases semblen pensions, de les pomes que menjen, de com fan les croquetes, de quina és l'època més idònia per deixar les sandalies i passar als botins, de certa botiga on les bruses són més barates que a tal altre i especialment interessant resulta quan es posen a politiquejar i arreglen als immigrants, als futbolistes i a les dones de la crònica social...
pots venir quan vulguis a escoltar-les...

annadesign said...

Puc robar-te aquesta foto???

M'encanta!

Diga'm romàntica ensucrada o pots dir-me directament: CURSI!!

jajajajaja!!!!!!!

BENVINGUT A LA REALITY MY FRIEND!!!!

OvV said...

tota teva....cursi girl!!!
kisses!!!