diga'm lletraferit...

*sóc i seré un fumador activista!!!

desperto. com puc. l'aixopluc de la funda nòrdica abans de que toquin les set i quan el fred comença a fer-se present, deu ser la cosa més semblant a una abraçada materna que existeix. noto la falta de piles. no m'agunato i només penso en quant de gust em produiria tornar al llit. ni companyia voldria, sota els llençols. llenço la vista una mica més endevant i només veig tinta a l'agenda. bodes, grabacions i treballs sobre '24 hour party people'. anit, mentre Barry White cantava amb aquella veu desgarrada i plena de fonaments 'soul' llegia un pròleg de Kiko Amat per a un llibre de Jim Dodge. A banda de dir, que la història de ' Note fade away' es la millor pel·lícula no filmada de la galàxia, diu que la vida és un periple a la cerca de passió, ànima, gaudi i sabiduria. Una altra vegada algú acaba de donar al 'bull'. Al puto centre de la diana. Ho compro, sense posar xifres al xec. Sí, definitavement, això és la vida. PASSIÓ, ÀNIMA, GAUDI I SABIDURIA. sempre he recelat de conceptes com felicitat o èxit. simplement per no saber quins paràmetres abraçàven. i crec que tenir una vida plena d'aquestes quatre coses deu ser una pròximitat molt real a la felicitat, o a alguna cosa que se li assembli. segueixo en el camí, doncs. sense canviar de direcció, però éssent una mica més conscient de la forma que pren aquell horitzó. per molt que caminis mai atrapes l'horitzó, és clar. sento certa olor de canvi. quan sents que alguna cosa pot canviar. com els animals que es posen alerta. converses de sobretaula, amb cafès i cigarrets, amb el meu amic radiofònic i millor persona. a part de parlar del nostre projecte audiovisual parlem i parlem. noms recorrents a les converses. li arribo a dir certa afirmació. unes paraules que mai havien sortit de la meva boca. mai. ell només somriu, com si ja ho sàpigues. em diu que l'únic que sap, com jo, que tot plegat m'esclatarà a la puta cara...

Àudio: Marvin Gaye: sad tomorrow (b-side)