Sunday, December 16, 2007


apresat en una illa sense sortida, el pare d'Icaro construí unes ales per ell i el seu fill. eren fetes de plomes i enganxades amb cera. quan van estar enllestides el pare li digué a Icaro que ja podia volar. i escapar. però que no volgués volar massa alt, perquè la calor del sol faria desfer la cera i cauria. i Icaro comença a volar. i es sentí lliure. i volgué ser-ho més i s'alçà, i s'alçà. fins que la cera es va desfer per la calor. i Icaro va caure. en record seu digueren a aquella terra Icària. bucòlica història amb interessant moralina. tampoc sabria dir perquè ha decidit aparéixer al meu cap. en aquest diumenge de fred. d'hivern que ensenya el nas. canviar els llençols sempre ha estat senyal de setmana nova. aquest matí Louis Armstrong cantava. se sentien els aplaudiments del públic. tasses i calades. fent neteja del correu virtual. he llegit paraules molt llunyanes. i ja no em fan mal. també he trobat boniques paraules més properes. dies de fred i pensaments. de so Motown invaint-me el cos i l'ànima. m'agrada sentir el tacte de certa pell al despertar-me. que prepari cafè i somriures per esmorzar. com sento molt que passin certes coses. píldores en forma de temps. enyoro la placidesa d'algunes coses. i agraeixo moltes d'altres. necessito alguna cançó de saint etienne per sentir la perfecció sonora. l'estimulant mescla de la bellesa pop i la sofisticació electrònica...

àudio: saint etienne: dutch tv

4 comments:

didi dj said...

m'agrada molt quan fas aquests tipus de desvarios..jeje :) el nostre cap no te limitacion,oi?
bon nadal maco;)

Anonymous said...

¿¿Neil Armstrong?? ¿¿El astronauta?? Dime dónde conseguir ese tipo de música...

Oscar V said...

he hagut de tornar a llegir-ho per creure que havia posat Neil Armstrong...buff...disculpes...
coses del subconscient!
realment el cap no té limitació...

Nu said...

Què vil la història. Odio aquestes fàules de contenció moral, sobretot quan la certesa va en proporció a l'antiguitat.
Petons ícars