*lavabos auditori fòrumassegut al sofà. un bloc de notes ple de lletres. escric amb un pilot 0,7, els que més m'agraden. blau. a la pantalla, Toni Wilson camina pel mig de The Haçienda. de fons la gent balla, relantitzada per la velocitat de càmara. llavors, mirant a aquesta, diu: "Manchester. La cuna del ferrocarril, del ordenador y de la bomba que bota. Esta noche esta sucediendo algo igualmente histórico. Lo véis? La gente está aplaudiendo al dj. No a la música. No al músico. No al creador, sinó al medio. El nacimiento de la cultura 'rave'. La beatificación del ritmo. La era de la música 'dance'. El momento en que hasta el hombre blanco baila. Bienvenidos a Madchester". buff!!! La millor escena d'una de les meves pel·lícules preferides. Coses d'un diumenge a la tarda. D'apurar dies de festa. De visita al primavera club en companyia de la noia que sabia cuinar 'rissotto'. Veient uns sorprenents Deerhunters i un genial Thurston Moore (guitarra de Sonic Youth). De passar una altra setmana. Feines i coses apilant-se. Escolto boniques melodies d'Edwyn Collins. Corroboro que Eduard Fernández és el millor acotr de casa. M'encanta que certa mirada romboidal em digui, en veu baixa i de bon matí, que guapo estic. Gairebé tant com quan riu. Una tassa de llet abans d'anar dormir. Una agenda Moleskine per al 2008. Coses que escriure en cursiva un dimarts qualsevol de desembre.
àudio: bloc party: two more years
*literalment, sense parar d'escoltar-la...
2 comments:
ay por favor!yo también he escuchado esa canción mil veces,hasta le dediqué un post!jajaja,m'agrada molt el teu bloc i els teus escrits,la veritat crec que mai t'he dit res...doncs hola!quina llastima que estiguis a barna,perquè tinc entrades de més per veure a Tachenko,i t'agrada,oi?
vinga petonets maco!
Totalment d'acord amb el millor moment de la peli! Per fi coincidim en alguna preferència!!
Un petó d'un nino oblidat a les golfes...
Post a Comment