Thursday, December 13, 2007

*sushi. udon. tempura.
i cafè. sobretaula...

paraules escrites en una bonica imperfecta cal·ligrafia. lleugerament arrodonida i lleugerament esbiaxiada. sona una cançó de Yo la tengo. rumors i missatges de passadís et pessiguen les orelles. potser em queden pocs dies a l'editorial. i llavors aquella horribles sensació. que no saps si atribuir a la por o a la fragilitat. aquesta última és una de les més desagradables. com el final d'una abraçda. penso en la incertesa. en els números que poblen el meu bulímic compte corrent. en coses que trobaré a faltar. les llicències adquirides. la perfecta aliniació dels lloms dels llibres. la lectura gratuïta. l'obrir-los i sentir aquella olor que m'imanta. i, sobretot, la concavitat dels llavis de la més bonica venint-me a buscar cada matí per fer el cafè. com les confidències perfumades amb calades, fora, al carrer. i el tacte dels meus dents als llavis al veure-la contornejar els melucs mentre puja les escales. esperarem notícies, doncs. sense tremendisme sempre. esperant la tènue anestesia en que es converteix el temps. refredats, bufandes que tornen i films de Truffaut per veure. ganes de. anit partit i visita al camp. feia temps. vaig recordar aquella sensació indescriptible de fa uns 12 anys. quan vaig veure aquella gespa per primera vegada. he llegit, per dos cops últimament, que el primer petó es dóna amb la mirada. memorabilia. m'agrada molt...

àudio: the commodores: lady (you bring me up)

1 comment:

Anonymous said...

NO M'AGRADA EL RISSOTTO!
B.