Tuesday, February 19, 2008


el vespre s'instal·lava a l'imaginari temporal. una pluja fina insistent queia de dalt a baix, com acostuma. pluja típic del nord. constant i meticulosa. sentia el casament per tots els racons del meu cos. ganes de llit. en el físic i en el mental. cançons de sean lennon i david bowie a l'i-pod. molt poc apropiades per intentar no pensar en. distrec la ment amb cavòries preteses, algunes, i no volgudes, altres. mig somriure amb coronació metàl·lica d'alguna morena em distreu. cafès de mitja tarda i el silenci del cel·lular que m'incomoda. cert regust que odio a la boca. Fidel diu que marxa. 'el comandante' es retira. 808 state i de la soul al primavera sound. he comneçat a fer càlculs. enceto les pàgines d'una novel·la de malcom bradbury situada ala ambients universitaris de la dècada dels 70's. de forma antipedagògica vaig posar cert LP dels wilco. i tot va venir. tot va retornar, fins i tot l'olor. cert tacte perforant i no volgudament càlid a la galta. i son per no pensar...

àudio: love of lesbian: la parábola del tonto

2 comments:

Anonymous said...

Recordes "Self-Requiem"...
La intervenció femenina no mentia.

B.

Daniel said...

Amic-amat,
Ja t'he dit mil cops que la vida és com una muntanya russa. Ara estàs de baixada, però ja saps que les pujades no trigaran a tornar.
Aprèn de les experiències i, carretera i manta.
Records delhirants.