Thursday, March 27, 2008


els senyors que condueixen autobusos, que sempre saludo al pujar, segueixen fent vaga els dijous. crec en la justícia del que reclamen, però espero que els senyors que porten corbata i els que porten megàfon es posin d'acord aviat. em desesperen les esperes. sort de trucades que et fan sentir la veu de. que segueix posant aquella veu com de nena quan està nerviosa. tornada a casa amb el fred intentant escolar-se. pensant en la sonoritat lúdico-festiva de la paraula 'divendres'. en dones que es tallen el serrell ben recte, com tant m'agrada. que t'expliquen que els que seiem a l'última fila a les aules ho fem per una qüestió d'inseguretat. per no tenir la incertesa de mirades clavant-se al clatell i per pilotar les coses des del darrera. escoltes les paraules, les incorpores i mires a terra. pensant en certa por que et fa la seva intel·ligència. sonen ara the wedding present i recordo l'àlbum que dediquen al mític george best. tinc ganes de tornar a les illes britàniques. coneixer-les. dels abrics de tres quarts, les camises entallades i les parets pintades amb certa gràcia. i penses, per primera vegada potser, que certes ciutats et comencen a quedar petites.

àudio: looper: the strangest girl

1 comment:

Pau? said...

Sembla que Barcelona s'ha fet ja poble per al camaleó del pop... Uaauu... eres un modenno!