Sunday, May 11, 2008


*de vegades em passa que te mir
i platges amb cocos que suren
i fons de corall i jardins.
de vegades em passa que t'estim
i veig un dia que comença
dins un camp de maduixes.
de vegades em passa. la imaginació fueteja les ales i se m'escapa. i em porta a postals que no seran. com massa nata a les maduixes, que m'agrada però no hauria. però la realitat, la dels peus arran de terra, està aquí. en dies de molta pluja. on s'apareixen contes i metàfores sobre la història de fer-se gran i fer-se interessant a base de madurar. quan noies rosses de serrell recte et serveien un mos de realitat freda al plat. i sento que tot comença a superar-me. l'estòmac es cargola en posicions imposssibles, quan ella deixa d'utilitzar la segona persona del singular i fa servir la tercera. quan ni tan sols tinc retrets per sentir-me artificialment millor. allà on vam sentir tant algun dia, ara només són dates, llocs, història. penso en que els records duals algun dia deixaran de materialitzar-se als ulls i passaran a fer-ho als llavis. quan les abraçades de comiat deixin de ser tant tristes. i tornar sol a casa conduint. sota la pluja que mulla el cotxe a fora i la que mulla les galtes a dins. fins i tot podent escoltar alguna cançó de facto delafe. de vegades em passa que t'estim. i veig un dia que comença dins d'un camp de maduixes...

àudio: antònia font: camps de maduixes

3 comments:

Esther* said...

Hay días aún peores que los grises, lo días rojos. "Los días rojos son terribles, de repente sientes miedo y no sabes por qué", si ya lo decía Audrey Hepburn en Desayuno con diamantes...

Lo bueno de los días de tanta lluvia es que antes o después, de entre las nubes, aparece el sol y pasa la tormenta.

Por ahora yo seguiré estando aquí para sujetarte el paraguas...

Un besazo enorme!Muuuuuak*

Andrea Valverde said...

A mi la nata no m'agrada, vaja es la textura aquesta com d'espuma que no em fa gaire. Les maduixes si i les moleskine també. He pensat que això t'agradaria:
http://www.juliabe.com/moleskinegirls.html

sälutacions cordials de dilluns que té tot el gust d'un diumenge qualsevol


ä

Anonymous said...

*No fa falta que tanquis amb clau cada porta,
som un àgil i experimentat acròbata.
No fa falta que encara me vulguis fer caure,
vaig amb rodes, som es rei de ses capavallades.
I és inútil que apaguis ses teves faroles,
sé trobar-te davall quinze sostres de roba.

:')

Camps de maduixes!