*alguns hiverns són millors que d'altres estius...nik cohn explica en el seu llibre sobre la història del pop que "gritar ante Elvis, los Beatles o los Rolling Stones ha sido siempre algo tan reconfortante como confesarse o ir al psicoanalista". metàfores sobre la vàlvules d'escapament i la necessitat de buidatges mentals. aquells que em costen tant. els diuemnges de 'hooligan futbolístic' o les nits de techno amb braços amunt amanides amb whisky i química sempre ajuden. però es conformen en solucions de molt bona resposta immediata i nula eficàcia post-matinal. nits de macrofestes amb electrònica imperant i noies boniques amb les que parlar acaben tenint matins de cert mal de cap. d'espurnes de recança i de llegir coses que t'agradaria poder escriure tu. gotes de ràbia per no aconseguir que tot acabi de fluir com voldries. de no trobar tipografies que et fascinin per escriure paraules semblants a futur. preguntar-te perquè sempre hi ha d'haver alguna peca amb alguna aresta de més o de menys. perquè certs noms no deixen de repicar-te. tot el temps. com canten ara els pet shop boys. que necesito tatuar alguns canvis en certes realitats escrites en primera persona.
àudio: pet shop boys: heart
3 comments:
tens una taca sospitosa a l'entrecuix del texà...serà mostassa? serà àcid úric...?
és whisky ab taronja...si recordes bé me'l vaig tirar per sobre, tros de gayer. és el dia de l'aniversari del sala/worker al naranjito...
Una entrada desde les portes del desert. A ver si consigo cerrarlas porque entra una calor que lo flipo, je je
Un abracisimo desde el continente africano, a la vuelta una de esas reunion entre canyas y confidencias en la rambla del poble nou.
gero arte
Post a Comment