Wednesday, September 24, 2008


gerard love, norman blake i raymond mcginley. surten parsimoniosament a l'escenari. vesteixen de la mateixa manera que segurament ho feien al matí. la intensitat de la llum baixa. llavors el primer 'riff' de guitarra. un peu comença fer moviment sincopats mentre esclata, ja, el power pop dels teenage fanclub. harmonia en majúscules. la perfecció de l'esfera portada a la música. el so vibra, convertit en moviment des de les cordes de les guitarres. per arribar-te pur. amb l'excitant aroma del directe. quan el so repica entre l'esternon i les costelles o a tota la mandíbula. poc menys de noranta minuts on tot és pop i tot té aquell tint tant ambigu entre hooliganisme i classe que destil·len els escocesos. la noia d'ulls blaus i castellans somriu al veure'm delectar-me. i marxo a casa amb la recomfortant, bonica, i excitant olor dels records recents fets. quan saps que allò durararà. que sí, només és música. però jo mateix ja m'entenc. una ratlleta menys a la llista de coses pendents. una bateria d'himnes de tres minuts de durada tatuats a la memòria. entusiasta.

àudio: teenage fanclub: about you

2 comments:

Andreä said...

bravo :)

Esther* said...

Desde luego la emoción corría por tus venas, las letras salían por tus labios y el rítmo era perfectamente marcado por el movimiento de tus pies. Las pocas horas dormidas merecieron la pena!

Muuuuak***