"els poetes es poden morir als vint-i-u, i els revolucionaris i els rockers als vint-i-quatre. Però quan superes aquesta edat, t'imagines que tot anirà bé. Ja has passat el mític Revolt de la Mort, has deixat enrere la foscor del túnel i només has d'avançar per una autopista de tres carrils per arribar a la teva destinació (tant si ho vols com si no). T'has tallat els cabells i t'afaites cada dia. Ja no ets ni poeta ni revolucionari ni rocker..."
haruki murakami. 'el salze cec i la dona dormida'.
cloure dies dins l'olor a llençols nets. paraules que haurien d'anar encadenades a l'adjectiu reconfortant. recopilo sensacions i digereixo paraules que crec algú ha pronunciat en la direcció encertada. sobre la paciència i l'empirisme emocional. fins i tot jo, tampoc sóc perfecte. murakami regala paràgrafs com aquest. amb l'autoritat d'aquell qui deixa anar les veritats enormes com si res. la son es converteix en analgèsica i els dimecres semblen més pausats. la inspiració dóna només un petit copet a l'espatlla. un, tan sols. perquè et giris ràpid i arribis a veure-li la cara. encara que mai sencera. llavors em descobreixo amb idees. amb audiovisuals molt meus que plasmo en paper. amb textos tot just embastats que restaven abandonats. amb paraules a la boca i moltes ganes de dir coses. les pors segueixen aquí, tanmateix. però fer-se coneixedor de carències esdevé productiu. beneït aquell que pugui enriquir-se de les seves mancances. paraula de melangiac sistemàtic. entusiasta, però.
àudio: dubtribe sound system: do it now
No comments:
Post a Comment