Monday, October 20, 2008

*encara que jo sempre et trobi bonica...
(pic by gerard ruz)

l'ambigüitat és una d'aquelles coses que em costa d'assimilar. en les persones, en les idees. però sobretot amb el temps. el meteorològic, vull dir. quan la trobada matinal amb l'armari és un pèl massa llarga. l'alternança entre calor i fred al llarg de la jornada són un enemic fefaent en dita tasca. desvirtua lleugerament el bonic exercici de, plantat nu davant l'armari, repassar què faràs aquell dia. quines persones veuràs, quins terres rebran la visita de les teves estilístiques soles. dependrà també del sentiment predominant, si tenyit de tristesa, classicisme, estridència o, fins i tot activisme. tot compta. amant dels petits detalls avisa. decidir vestimenta es molt semblant a decidir quin disc posar. que si color rosa estrident per tenyir l'optimisme pop. que si elegància negra per vestir el soul d'al green que ara sona. que si verd d'activisme musical per a nits d'electrònica de 'samplers' vitalistes. coses que pensar desendreçadament. avui algú a la ràdio citava bertrand russell. resava alguna cosa semblant a que la clau reu pensar en les coses adequades en el moment adequat, i no pensar inadequadament durant tot el dia. irònicament, en això pensava ara...

àudio: the jam: carnation

1 comment:

Anonymous said...

ja queda menys per veure, la veu més aguda del soul...