Sunday, November 23, 2008


mentre sona alguna construcció musical de tints edificants dels DCFC, condueixes i te'n adones que ets incapaç de recordar el color de la llum dels últims tres semàfors que acabes de passar. la ment que viatja a parts llunyanes del cos present amb maletes repletes de quotidianitats i peròs amb un accent pronunciat a l'última lletra. diumenges que oloren a futbol de mitja tarda, a roba estesa i a algunes reflexions reposant sobre la taula. formant una mena de pila de papers amb coses pendents de fer o d'evocar en forma d'un diàleg esperes sigui constructiu. llavors m'aturo en preguntes relacionades amb la funcionalitat d'escriure. en la complexitat d'expressar certes coses i en la reserva, cada cop major, que se'm planteja al parlar de coses privades. ganes de reformes per aquest lloc. la història de sempre d'obrir finestres i deixar que passi l'aire. ara una mica més gèlid. perquè renovi partícul·les i doni aquella sensació d'eixamplar habitacles. no penso en tancar ni en deixar d'escriure aquí, de moment. però a vegades costa veure que les coses no funcionen de la millor manera. com tan bé cantava cert grup de pop donostiarra.

àudio: la buena vida: buenas cosas mal dispuestas

2 comments:

Esther* said...

A veces dan ganas de dejar de escribir y de dejarlo todo. una sensación aprieta el pecho y te planteas si eso de la felicidad es una utopía o existe de verdad. quizá la repatición no fue justa, y sólo a unos pocos no paran de llegarles golpes fuertes e importantes, porque sino yo no lo entiendo. te lo juro que no lo entiendo.

Anna said...

Època d'oxigenar... I mentre t'escric s'obre una pàgina d'ofertes de vols low cost que la meva butxaca no es pot permetre.. però el fet és curiós!

Cada instant és irrepetible, aquest segon ja ha passat!!

Esperar de la vida no vol dir viure esperant, CARPE DIEM!!!!

Petició personal.. NO DEIXIS D'ESCRIURE

baciotone!