Sunday, January 25, 2009


rareses vàries. persones i personatges. detalls escrits amb negreta i destacats, com posar noms de persona a objectes. tot conta. i de quina manera. pots arribar a caure en l'absurd quan personifiques matèria inanimada. però la petjada la deixen els records. i aquests les persones. i els objectes són testimonis impassibles que impregnen i atrapen per a servir-te de recolzament mental i sensorial. i aquest vespre he passat la mà pel volant i he fet exercici recopilatori...
els viatges en bones companyies. sortides de diumenge assolellat. cantar cançons de pop generacional. contornejar amb electrònica classística. cridar desaforadament els gols del teu equip narrats a la ràdio. converses de nit d'estiu amb un gelat entre les mans. petons fugissers. calades adobades i química en forma escapatòria. sexe furtiu en descampats. trucades d'alegria. d'anada i de tornada. cops de pedal per ballar cançons de facto delafe amb l'única noia que ballaves. trajectes amb càmeres i trípodes. tornades d'èxtasi matinal i ressaca nocturna. sexe oral al conduir. dormides atropellades. abraçades per eixugar llàgrimes. bromes enumerades sobre les cigarretes apagades al sostre. moments i instantànies amb cert ensum de benzina...

pel meu cotxe.
a.k.a. 'rusty bus'. 2003-2009
rest in peace...

4 comments:

Esther* said...

uuuoooo* me he sonrojado al leer ciertas vivencias eeeh! yo también le echaré de menos, y al plano de Barcelona en la puerta del asiento del copiloto, la pegatina de rítmo en el maletero, lo bien que se sabía el camino hacia mi casa, los caramelos de Arts en la guantera, las marcas en el techo, la ilusión con que en él se abrió cierto poster de Marilyn...

Rest in peace!

Pit said...

Segur que en el Rusty Bus II (ja em diràs si, finalment, el bateges així) hi viuràs experiències igual o més xules! Per cert, t'ho deia en sèrio lo de les botigues! Me'n diràs no? Em vaig alegrar de tornar-te a veure. Un petonàs

Anna said...

No sé si sabré relacionar-te amb un altre vehicle que no sigui el que té tanta poesia a dins com el teu flamant cotxe vermell que passejava les teves rastes per la ciutat.. Però tot és un cicle, i curiositat (que no casualitat!) que comences un nou cicle!


Buon giorno amore!!
Baciotone!!!!!!!

Pau? said...

més que 4 rodes, una volta de maneta.
més que xapa i plàstic, un espai d'història.
més que oli i benzina, vida pròpia.
més que un transport, un confident.
més que un volant i un canvi, una direcció a seguir.

més que un cotxe, rusty bus...