Tuesday, April 21, 2009



- Grácias por invitarme a desayunar.
- Grácias por encontrarme el punto G esta mañana.
- Cuando quieras...

(six feet under. 1x05)

un diumenge tarda mirant 'breakfast at tiffany's'. i em va venir al cap aquest diàleg enorme. joies incrustades com qui passava per allà. llavors pensava en la bellesa objectiva d'audrey. en què feia dies que no m'enamorava. en la mitologia pròpia al voltant dels esmorzars. d'aquells que jo titulava de no necessitar sucre al cafè sota estovalles teixides de confiança. i la ment viatja a paranys que vols deixar al fons d'una estanteria. mentre la tv et recorda que ve sant jordi i penses que hi ha coses que costen massa. però intentes pensar en marques noves a la pell. símbols de noves etapes. i et dóna per apuntar-te al gimnàs. comprar pantalons gris pedra de cotó rígid. o reservar vols per viatjar a itàlia. llegir l'últim llibre que em quedava de murakami també serà un punt i a part. em queden quinze pàgines. la fi no la vaig voler deixar per anit. no tocava. o no podia. cansament és un feixuc adverbi o substantiu.

àudio: elena: setanta matins

3 comments:

paupistrello said...

viatjar a itàlia, val, però... i això del gimnàs!!??

radical!

Anonymous said...

espero q no li trobés el punt G a un mort... pq six feed under es dos metros bajo tierra!
els canvis són bons, i canviar de novel·les tmb!, jo m'estic acabant Rompepistas... échale la culpa al boggie!

Angels said...

És una sèrie que tinc pendent... Saps que ara fan o faran una obra de teatre de l'Alan Ball a BCN?