Monday, July 20, 2009


postals amb relleus de paisatges entre les mans. a vegades tot es redueix a reviure certa olor. a poble, a gespa recent tallada, o a carrers recent mullats. recordo dissabtes. hi havia terrasses amb edificis encaixats fent de vistes. hi havia amanida, tomàquets secs i parmesà. hi havia pistes de ball conegudes. amb the foundations, nina simone i un paper escrit a mà esclafat contra el vidre del dj, on es podia llegir: los planetas. també diumenges. on hi havia despertars meridionals. cafè fred i tomàquets farcits per dinar. i mangueres remullant el blau del cotxe. hi havia lectura i vespres de conversa. la memòria em delimita a dilluns. on hi havia tedi laboral i calçotets de quadres. hi havia migdiades i novel·les a la televisió. hi havia sales de cinema. amb cesc gay, boniques instantànies de barcelona, històries molt ben explicades i maneres diferents de fer pel·lícules. temps verbals que van de passat a present. hi ha folk. cansament darrere les orelles i moltes ganes de marxar. moltes, però que cabrien en una maleta. de color fosc i sense excessives cremalleres. hi hauria roba de marca, i-pod, moleskine, alguna novel·la nordamericana. temps verbals que van de present a condicional.

àudio: jean knight: mr. big stuff

3 comments:

paupistrello said...

no sé si em fa més ràbia la roba de marca o el coi de gespa recent tallada... òscar, fill!
que es prepari el covard que ha malmés na honey bunch. jo, a més de tenir amics de la verneda, en tinc de napolitans...

paupistrello said...

capito?

OvV said...

uh...il napolitano fa paura...
la roba de marca t'encanta, tonta...