els abrics fan hivern, com les flors fan estiu. el classicisme del negre i un coll alçat per emmarcar. una carta de presentació per saludar persones, que et miren les ulleres enlloc dels ulls. quilòmetres en carreteres que desfilen al sud. per brindar homenatge a les arrels al voltant de taules de fusta i estovalles de paper. escurant el regust dels dies lliures. vestir el vespre amb concerts de cantautors que imprimeixen tristesa en melodies d'anada i tornada. la veu d'un fumador de misticisme quotidià amb l'escenari fent d'estora. i tot es fa una mica estrany encara. tot prenent el to correcte a les sensacions esperant que el sèpia tinti algunes fotografies. la motown repica en compassos de quatre, però ja fa estona que és conscient de la lluna plena. i algú parla de dites populars que mencionen pells de lleó i interiors de xai. per contestar que totes sou iguals. però amb certa recança de digestió lenta. vint-i-nou pàgines de murakami. amb homes als qui roben l'ombra per poder entrar a la fi del món. mentrestant farciré els llençols amb el meu cos i el pòsit de tot aquest gris clar de finals de setmana.
àudio: alfombra: caradura
No comments:
Post a Comment