l'espai de temps (i físic) entre el lloc on deixar el cotxe i la porta de casa sol ser divers. sempre arriba al minut i gairebé mai en sobrepassa els cinc. és curiós la tendència d'aquest espai de temps (i físic) per exercir la recapitulació mental. el repàs amb dits picant entre si i llistes mentals d'aquelles que fan els prestidigitadors. he vessat els dies de vacances de marca blanca i tot sembla un pèl més amable. gairebé, de nou. hi ha dinars a terrasses molt altes. amateurisme darrere els plats amb italo disco, funky i motown sound. hi ha pel·lícules de scorsesse i wilder. llibres de hornby. cançons de camera obscura i matt pond pa mentre exhalo aire per recarregar sota els llençols. sopars amb accent asiàtic. dinars en família. veïns que ofereixen cervesa i bona herba. dinars a pobles on ni els xandalls ni les ronyoneres poden amb el paisatge i la frescor de l'aire. nits de festa amb companyies amables i bootlegs punxats per marrecs de cop de puny al nas. (i no només per l'enveja, ho prometo). migdiades esdrúixoles i energia capil·lar en forma de raigs de sol promptament primaverals. llista tancada. amb alguna cosa cal entretenir els desplaçaments a peu un dilluns amb mala llet de diumenge.
àudio: burning codes: speaking in code
No comments:
Post a Comment