un home de vista ample escura el cafè matinal, el segon al seu compte particular, i explica no recordar primaveres tant vergonyoses com l'actual. perquè els darrers dies l'absència de sol deixa al descobert una fresca no del tot desagradable però poc conjugable amb les ganes de genolls nus i xancles al peu de l'estàtua. l'home de vista ample es palpa el son acumulat a les bosses dels ulls i llença un poc de carbó a la conversa que manté amb l'home del bar. per enfortir el teixit de la confiança veïnal i per nutrir de benzina aquest matí exageradament dièsel. costa massa arrancar. com a bon cambrer ofereix temes de conversa encaixonats al tòpic i que resen sobre futbol, anàlisi i diagnosi de les (possibles) malalties d'altri, i sobre les dones. enteses com a carn d'aparador. l'home de vista ample li exposa la seva teoria sobre el que passa cada cop que hom arrenca un somriure a una dependenta. i sobre les repercussions en l'àmbit de la justícia poètica que això suposa. també li parla de samarretes amb arcs de sant martí estampats en tres colors, molt republicans tots ells. el cambrer mira amb cara de no entendre. l'home de vista ample, exhalant amb masculinitat la darrera bafarada de fum, apaga la cigarreta i paga el que deu, en aquest ordre. engega l'i-pod, cerca la g de gravenhurst i enfila el carrer ansiós que arribi el minut 02:21 d'aquesta cançó.
àudio: gravenhurst: the collector
No comments:
Post a Comment