de tant masegar-los, els dies s'acaben estovant. i allargant-se. les hores es dilueixen i deixen de fer de quadrícula divisòria, per acabar deixant la jornada com quelcom més ampli, un full en blanc, sense línies que el parcel·lin. el pop suec continua sent un acompanyant amable per encoixinar les orelles. ara que els matins fan calar-se bé el coll de l'abric i el cos es cargola cercant l'escalfor pròpia. ara que les primeres hores semblen primaveres escandinaves que d'aquí uns anys voldré conèixer. la setmana en forma de cursa cronometrada porta al vertigen de fulls de calendari guixats. llavors em venen al cap possibles vides un poc lluny. potser amb latituds semblants a les d'aquí, però a poble. amb esmorzars en taules de fusta, amb aquelles taques ovalades i fosques a les potes. creuar les cames sota mostraris de viandes, cafè i sucs de taronja. tot rellegint el diari del dia anterior. on portar jerseis de llana no sigui moda, sinó costum. fumar com a activitat, per després daurar dos alls a la cassola per encetar els preparatius del dinar. jeure oblidant la posició del cos i, potser fins i tot, veure la soga de hitchcock d'una vegada per totes.
àudio: björn kleinhenz: the light of love
2 comments:
marxem al Quebec, va, tu, jo, i la Fina :)
la fina no...que és de Pearson.
Post a Comment