Tuesday, November 16, 2010


el major nerviosisme possible prové del no entendre. mancança i flaquesa del racionalisme crònic imperant aquí. potser símptoma de simplicitat. no em desfaré de les culpes. no vendré més motos de les necessàries. amaniré les paraules a gust del consumidor. procuraré que el pragmatisme no m'ofegui. posaré totes les primeres persones del singular en futur que calgui, però que els fets tinguin sentit. llavors vindran els somriures amples i la ironia tallada fina, com el pernil salat. hi haurà concòrdia. no caldrà, doncs, haver de sortir a fumar abans d'hora a l'oficina. no voler-ne marxar al cap de vint minuts d'arribar-hi. disminuiran les ganes d'homicidis amb primer grau en l'àmbit laboral. tenir perquès serà la millor vaselina social. el fluir serà tendència i l'agror quelcom exòtic. mentre el pes de les paraules segueixi sent inexacte, però, els nervis continuaran prenent l'estomac com a sala d'estar. no els deixaré canviar cortines ni decorar l'estança amb elements kitsck que els atorgui sensació de llar. però, temo que inevitablement, continuaran fent visites de cap de setmana. més que res per no perdre el contacte.

àudio: the flaming lips: suddenly everything has changed

6 comments:

Relax & take it easy said...

The Flaming Lips - Bad days

You're sorta stuck where you are
But, in your dreams you can buy expensive cars,
or live on mars
and have it your way

And you hate your boss at your job
well in your dreams you can blow his head off
in your dreams
show no mercy

And all your bad days will end
And all your bad days will end
You have to sleep late when you can
And all your bad days will end

OvV said...

paraules sàvies des d'oklahoma...
gràcies!

paupistrello said...

i que morin les foques!

OvV said...

pues foques, però sobretot, putes morses!

Nu said...

tanta precarietat al meu voltant m'abruma. No vols muntar una creperia amb mi?

OvV said...

es que les crepes em repeteixen...