llevar-se amb els malucs entumits després d'intentar no canviar de posició en tota la nit. les cames garratibades per la tensa imperant al cos propi. caminar encongit pel fred, contemplant una llambregada de sol a la propera cantonada, com un sedegat excursionista travessant un desert. malgrat l'escassetat tèrmica, les aparicions lumíniques amb certa presència mostren la possibilitat de millorar les coses. que els dies foscos no es poden bescanviar per dies propers més plaents. només podrem prendre l'aprenentatge com a crossa després de sortejar la relliscada passada. perquè no aconsegueixo entendre el concepte de melangia del futur. del que parla un dels literàriament rics personatges de miqui otero a 'hilo musical'. de moment només n'he tret, de l'esementat concepte, alguns minuts de dispensa cerebral entre el manat d'hores perdudes que col·lecciono. n'he dedicat també uns quants, de minuts, a intentar donar lògica a les trucades no rebudes i a les visites a les que no he pogut donar benvingudes. procuro donar-hi a tot plegat tintades de quotidianitat, per no acabar de perdre el senderi que aquests dies cuido com a bé escàs.
àudio: the rumour said fire: sentimentally falling
No comments:
Post a Comment