Monday, March 21, 2011


reposar de peu mentre el metro et retorna a casa. la nocturnitat fa unes hores que ja és present, malgrat avui esdevingut equidistant amb el dia. observar la figura cansada als vidres del vagó. recórrer una vegada a mishima. assentar amb el cap mentre el peu esquerra reprodueix els cops de bateria. dones d'alguna reserva natural poligonera seuen a la vora. junt homes cansats que d'aquí poc cercaran esma per dir "carinyo, ja sóc a casa". el pes de la bossa doblega la rectitud corporal. dins el darrer llibre de murakami. fullejar-lo, pagar a la caixera i donar-li conversa. religió de la compra educada. també, dins la bossa creuada, tuppers buits, apunts amb cal·ligrafia efeminada i el telèfon que no cansa de mirar cercant llum artificial. acomodar-se de nou els cascs. l'olor de la nit. imaginar cerveses en got de plàstic, mànigues curtes i persones de bagatge emocional llustrat. sumes i restes tan de final de mes. de sobte pensar en còpies de claus, fundes nòrdiques i tovalloles a joc. retornar a alçada de mar zero. quatre gotes a la closca, inconscients del fet primaveral estrenat avui. caminar una cançó i mitja. arribar a la curta i esperada calma. dilluns llarg.

àudio: the new division: starfield

2 comments:

angels said...

M'ha agradat la manera de comptar la llargada del teu trajecte...! Una cançó i mitja! Tot i que, és clar, és tan relatiu? era una cançó dels Beatles del disc vermell o una de Godspeed you the black emperor! ? hehe

OvV said...

les bones cançons pop duren menys de tres minuts!