Wednesday, May 11, 2011


prendre més estona per l'esmorzar. destapar les oïdes amb certa banda d'ohio que insistentment sona d'un temps ençà. deixar fora la nevera la mantega perquè s'estovi. rebre amb un gest d'agraïment el so del cafè dient que ja és a punt. recollir les molles del pa torrat. mirar el mòbil, pensar en ella. encalçar jornades que de tan ràpid dóna vertigen. que ja és maig. primaveres, mànigues curtes, finals europees. diuen que al meu carrer els lilàs fan flor a primavera. de moment, el meu carrer pels matins fa baixada i pels vespres fa pujada. a quarts de nou el forn ja és tancat. anotacions mentals. com el carrer on resta el cotxe. pregunto al fruiter i em parla de les propietats curatives pels constipats del rizoma de gingebre. amb tot, passejar pels carrers voltants sembrant minses i vaporoses quotidianitats futures. per oblidar-ne la condició d'aquí a un futur. incert, malgrat tot. però de moment seguirem gaudint del mentrestant. de la capacitat per llevar la mirada del rellotge. de serrells rectes i trucades per compilar dies. de l'amabilitat emocional. de tenir patxaran per oferir a les visites i un cendrer per omplir sobre la taula.

àudio: mishim: vine

3 comments:

carme said...

llegeixo un maig optimista!

Anonymous said...

i un juny, juliol, agost...i llavors parlar d'hiverns optimistes.

OvV said...

si la primavera no ens porta optimisme...
i no només de melangia viu l'home!