vermellor tomatada a les espatlles. descoberta al sortir de la dutxa. aquella escalfor latent a la pell després de diumenges de brases, camaraderia, vermuts i begudes sud-americanes amb sucre morè que prenem aquí com si fossin de tota la vida. matins amb rutines represes de comprar el diari i fer el cafè amb converses de barra. caps de setmana amb la muntanya màgica d'escenari nocturn. on poder descalçar-se per moments i sentir de nou mishima. enviar onades d'energia via telefònica quan caraben posa aquella veu tan engolada i tan seva, i les melodies prenen formes esfèriques i perfeccions de caire pop. taxis per tornar a casa. sí, potser puc seguir-ho ja de meva. només mancaran algunes cortines, estovalles per diumenges de cassoles i piles de plats de fregar i fotografies que penjar sobre el blanc trencat de la paret. per allò de la petjada vivencial i de la fredor dels espais diàfans que no han estat pensats per ser tals. picor rere les ulleres, enyorances i diumenges de sensació vaporosa.
àudio: fonda: better days
àudio: fonda: better days
No comments:
Post a Comment