diga'm lletraferit...

estiu. celebració. diumenge. conceptes que lliguen de forma natural. com l'oli i els alls al morter groc amb motius verds pintats a pinzell. pilotar petites migdiades al balancí, com un funambulista casolà. de fons el so dels cotxes en analògic. preparar cafè. posar primer el sucre per adreçar l'enèsim pensament cap a direccions molt concretes. descalçar els peus, alçar-los a una cadira. agrair l'acomodament del sol als braços i deixar de sentir el pes del rellotge al canyell, entre pàgines que parlen de bellesa, de música pop i d'entusiasme. i trobar frases. sí, sentències. escrites per aquells que saben. descobrir certa vergonya per ser conscient de la distància que te'n dista. paraules punti-agudes, motllades amb la vista isomètrica de l'experiència. només queda evidenciar el respecte. proclamar la bona nova. pensar en llargues llistes de cançons que parlen d'ella. melodies fetes per a ella. costumisme melòdic. militància en la bellesa.

"...si uno tiene la oportunidad de escoger un héroe personal. Alguien que nos muestre el camino, cuyos pasos nos indiquen la dirección a seguir. ¿Vas a agarrar a Pete Doherty o Bill Withers? ¿Sid Vicious o Curtis Mayfield? ¿Madonna o Laura Nyro? Esto, esto, es ser un hombre. Ser un hombre es esto: coraje y lágrimas. Valor y pena. No falsa rebeldía ni autodestrucción inútil ni proclamas infantiles, no caprichos de pubescente consentido, no pataletas de niña mimada. Ser un hombre es esto, exactamente."

Kiko Amat. Mil Violnies. Reservoir Books.

àudio: the impressions: i'm the one who loves you