Monday, October 24, 2011

sorell a la paella. mozzarella en tires fent de taulada de l'amanida. a la ràdio entrevistes a ídols escocesos d'aquells encarregats de fer himnes de quatre minuts de durada. els capricis i la realitat pròpia, i incomprensible per mi, de l'electricitat domèstica, em deixen sense tv. magnetic fields propaguen el desamor mentre la infusió es refreda. vespres atípics on l'imaginari et porta a altres vespres d'antuvi de tardor amb espelmes, ràdios enceses i llars de foc espetegant. pensar en la infantesa serveix per emmarcar pensaments d'aquest dies sobre la maduresa. exactament sobre el punt de cocció d'aquesta. recentment explicava a una amiga amb nom de banda sueca de pop que la maduresa es pot copsar en tres elements. a saber: les ressaques insuportablement més intenses i prolongades, els divendres nit on la casa pròpia és el millor dels plans possibles un alt percentatge de setmanes, i el fet de veure post-nadons pel carrer i ja no sols que no creïn rebuig, sinó que et descobreixes amb un somriure. tres símptomes que hom acomoda com bonament pot al seu present. aquests, però, topen amb dissabtes de militància etílica. on les jornades acaben amb traumatismes per intentar capitanejar una rua de carros de la compra al bell mig del carrer. antagonismes que descentren les coordenades cartesianes d'una maduresa que no sé ben bé com va. i temo que de moment no m'interessa acabar de descobrir del tot.

àudio: doble pletina: música para cerrar las discotecas

4 comments:

uncleBers said...

Visca els antagonismes, la clau es agafar una mica de cada lloc al gust del moment.

Òscar Villalibre said...

visca els antagonismes i els espirituosos!

Marta Villalibre said...

Ai, ai, ai que ens fem grans... m'emociona veure com el meu germà, que per mi sempre serà el petit de la casa, va madurant a poc a poc.

azahara said...

que bonic òscar...