tan sols les butxaques del pantaló als costats. per endreçar les mans al caminar, com els gentilhomes d'antuvi. els carrers són costosos després de dies sense habitar-los. les pors, els mals, els regulars, les apaties. totes, elles, quantificades i conegudes, repartides al menjador de casa. on reposen margarides blanques que algú va portar. a casa som molt de les dones que regalen flors, de les que passegen estilisme, gràcia al caminar i i-pod lluent per carrers que fan pujada. també som amants de la senzillesa. dels colors llisos, del pop lo-fi de dues guitarres i una bateria i de l'arròs bullit. com de les barbes, mostra de 'deixar fer' vital, com el que camina tranquil, cedeix el pas i no es preocupa per les conseqüències de l'anar passant. setmanes de quatre diumenges i tres divendres. amb aquella sensació de tancament fiscal i emocional. on els senars deixaran pas als parells. però seguiré fumant i seguiré escrivint. que no t'agrada, perfecte. convida a una ronda al teu criteri. això sí, digues el teu nom en veu ben alta, que se't senti i se't vegi. no fos cas que algú t'adjudiqui la covardia quan només tenies un problema de sociabilitat.
audio: me & the bees: now alone come on
2 comments:
quina nostàlgia dels gentilhomes d'antuvi! allò sí que era carisma. molt fan.
LARRA, LARRA, LARA! perdón: "larra, larra, larra! (sic)."
Post a Comment