diga'm lletraferit...

recordo perfectament la primera vegada que vaig escoltar saint etienne. les tardes universitàries eren quelcom que s'havia d'omplir, ja que la nostra activitat intel·lectual es reduïa a unes vuit setmanes l'any dividides en quatre parts. sí, setembre era per nosaltres un trimestre més. una data fixa al calendari. el meu amic periodista i jo passàvem les tardes a la biblioteca municipal agafant en préstec cd's. esoltar-los a casa, escanejar les portades i copiar-los. benediccions del nou mil·leni. agafàvem clàssics, mainstream i qualsevol cosa que ens pogués despertar la curiositat. ens intercanviàvem les descobertes importants. també recordo quan, per primer cop, em va fer escoltar dj shadow al seu cotxe. i el món es va parar a fora. un altre dels exercicis lúdics era prendre algun compacte només per la seva portada. així vaig conèixer el 'howdy' dels teenage fanclub, o el 'sound of water' de st. etienne. l'enamorament va ser gairebé instantani. les notes de 'heart failed' eren una exageració. allò era brillant i diferent. i aquella veu? la cerca navegant em va portar fins sarah cracknell. oh, sí. llavors ja va venir la resta. un recopilatori doble per posar-me al dia. i el 'so tought', el 'tiger bay', el 'finisterre', el 'fox base alpha', el 'good humor' que em recordava tant a EBTG, el 'tales from turnpike house', que tantes vegades vaig punxar. la magnificència del pop engrandint-se a cada nova troballa. aquell concert a razzmatazz. el 'kiss me & make up'. un primavera sound amb els anglesos ballant tots els hits perquè els coneixien de sentir-los a la ràdio. el dia que vaig descobrir saint etienne gràcies a la seva portada. foteses per mantenir la ment ocupada i el retrovisor ben posicionat.

àudio: saint etienne: tonight