les ales de pollastre van daurant-se. amb el daurat de l'oli llustrant-les a la vista. el pebre, el comí, els filets d'all i el julivert eixamplant les fosses nasals. canta un violinista de chicago que fa cançons pausades i capaces d'ocupar un espai ampli. però aquests dies qui sona en mode 'repeat' són una banda d'alburquerque. the shins han tornat a fer un disc enorme. grapats de cançons que tant i tant s'acosten i delimiten la perfecta circumferència del pop. sentir la música i escriure-la. dedicar cada cop més hores a conèixer bagatges, carreres, cartells i discogràfiques. no, tan sols, com a afició. insistir, persistir. qualsevol dia seus a una terrassa, amb els peus gelats, i al teu davant parla algú de qui has comprat tots els seus discos i has cantat totes (absolutament) les seves cançons. potser fins i tot ja ha passat. com alguns esmorzar on l'amarg del cafè predomina sobre el dolç de la melmelada de maduixa. fins arribar a tardes plàcides de dilluns on tornar al cinema. ser les dues úniques persones representants de la població activa. somriure, rebre carícies i desplegar el catàleg de bromes internes i conjuntes que fan passejar-nos un passet per sobre de la resta. i tornar a sentir monumentals himnes del pop nostre de cada dia.

àudio: the shins: it's only life

dels bars se'n és pràcticament com dels equips de futbol. personalment sóc de l'italià de davant l'oficina. per la màquina de cafè 'la spaziale' que és com un vell i estilístic descapotable. pel rissotto que cuina l'enrico. i perquè quan demano el dinar per endur m'hi posa dues llesques de pa i un iogurt perquè mengi postres. també sóc de la bodega de sota casa. perquè són argentins i els agrada el futbol. la cervesa de barril és selecta i té color or vell. a més em guarden els paquets de correus quan no sóc a casa i saluden com si fossin (de fet, ho són) uns veïns més. i, finalment, també sóc del bar on he anat tota la vida. amb la màxima literalitat que pugui guardar aquesta expressió. per ser la parròquia on seguir els salms futbolístics del nostre mésqueunclub. per haver vessat cava, tombat taules i cridat càntics futbolístic-militants. ara el porten dos agradables xinesos. s'esmercen per cobrir les seves mancances vers la cultura autòctona. serveixen uns seitons del tamany d'una dorada i han revolucionat el mercat dels entrepans amb el seu sorprenent pinxo de pollastre. així, que alguns bars tenen alts components irracionals. es perdonen certes negativitats en pro de la tradició i la sensació domèstica. d'alguns se'n podrien arribar a fer bufandes per lluir-les orgullós quan s'està lluny de casa.

àudio: the shins: simple song

una llevada més. amb bones notícies. febrer ha passat. com l'instant on la pilota es passeja per davant la porteria pròpia. talls de respiració, músculs tensos, compungiment. mes de mala cara i mal digerir des d'anys enrere. el fred no ajuda. fa dos dies que no encenc ni radiadors ni calefaccions. prendre el cafè de mitja tarda en mànigues de camisa com a simple i pur plaer. mesos vista per estrenar. boirines persistents, encara que escletxes lumíniques insisteixen. com als vídeos de bon iver. he vist taules amb llibretes obertes. exercir d'arquitecte de situacions futures. pensades, motllades i voltades a la pròpia taula. imaginària o de fusta. he pres multitud de noves cançons i n'he recuperat tantes d'antigues. he escrit uns quants centenars de línies. com qui amotlla llambordes pel camí que ha de venir. he fet molts de punts en l'art de ser un bon padrí. canviar bolquers i despertar-se de matinada per acaronar el son computa de forma notable. he recuperat capítols antics de doctor en alaska. he vist la janine turner amb cabell curt; tot sospirant. he vestit mocadors i camises a quadres. he peregrinat en la bellesa, com gairebé sempre.

àudio: inspira: foc i brases

els matins em comencen massa aviat. el sol ix a quarts de vuit. per sort la posta comença a endarrerir-se. el carrer a les sis del matí continua sent massa poc transitat. encara no he begut ni gota i ja passen dos quarts d'una, canten de nou els mishima. que la teva banda de capçalera publiqui nou senzill és motiu de sobre per passar per sobre la resta d'imperfeccions. tot té molt de sentit. el pop, l'obsessió creixent per vestir camisa, la idiosincràsia, totes les coses. bellesa. alta i pura. serrells tan, tan rectes. tan perfectes. tanta bellesa que fa mal. diumenges per emmarcar en llibres de text. arròs amb conill, films d'aronofsky, faldilles plisades. la llum de l'escriptori enlluernant el so del teclat. tardes vaporoses. entrevistes que redactar. somriure per haver conegut al baterista que tantes vegades has intentat imitar al volant del teu cotxe. i si un dia tots els projectes comencen a fer-se realitat? ara som molt més a prop del que hi érem fa un any. compte amb el que imagines per les nits, perquè a vegades es compleix. aquella sensació reconfortant de no esperar les coses, sinó percebre que es persegueixen. t'ho juro com hi ha sol, millor t'ho juro per la lluna. encara no he begut ni gota i ja són dos quarts d'una.

àudio: mishima: l'última ressaca

no em permeto gaires clixés llatins. l'adoració pels temps càlids és un dels pocs que llueixo. la migdiada com a imperatiu també. d'acord. la severitat del fred no fa més que accentuar-me en aquest sentit. enyoro l'estiu com cap altre hivern. en tinc una necessitat absoluta, com d'absència femenina, inabastable. glaçades exteriors, cases que no s'escalfen, tantes mantes i oblidar l'última vegada en què els mugrons estaven en estat flàccid. recorrent demanda estacional convertida en súplica. ja he lluit prous abrics de tres botons, jerseis de llana amb sanefes bordades, bufandes i boines clàssiques. ja he esgotat el clixé de les infusions, el folk i les tardes a casa. he vist neu i he gaudit del tacte de l'aigua calenta com si l'exterior s'evaporés. servidor ha complert totes les postures hivernals que se li reclamen. ara passem als vespres amb llum, a la calça curta, al vestir-se en 30 segons. d'acord, hi haurà suor, nits d'insomni, pell enganxifosa. ho accepto. parapetem roba d'abric en caixes i alegrem una mica els matins. així doncs, el desig és clar. la voluntat ferma. li posarem a sant pere la cançó de mishima tantes vegades com calgui. però que deixi les claus i escolti les pregues. em faré fred a sobre.

àudio: alicia rey: our war