We're from BCN!

Demà comença el Primavera Sound...Festival estiuenc barceloní que mica en mica s'ha anat convertint en una de les trobades muscials de refèrencia d'arreu, gràcies a la qualitat del seu cartell i a la seva habilitat especial per convinar propostes innovadores amb artistes consagrats.
Per segon any consecutiu em quedaré sense anar-hi, sino em toca un concurs en què he participat per un pase VIP, i em sap molt de greu, però tinc 120 motius per no poder costejar l'entrada...
De totes maneres vull felicitar als que hi poden anar i animar als qui s'ho puguin permetre i encara no s'hagin decidit. El cartell d'aquest any és força agoserat però presenta, com sempre, un ventall molt ampli de formacions, avantguardes de l'eclecticisme i la vanguardia musical contemporània. Apareixen diverses vaques sagrades, com l'ex Velvet Underground Lou Reed, els fabulosos 2 many dj's, els bascos La Buena Vida (abanderats de l'anomenat "Donosti sound"), i grups gurú de l'indie internacional com els Yo la tengo o els suggerents The Flaming Lips.
Algunes de les propostes més refrescants poden ser els I'm from Barcelona, un grup suec que s'han fet famosos al nostre país per posar la canço de l'anunci promocional del festival a la TV, el tema "We're from Barcelona". També poden sorpendre el duet "Ferenc", que són una proposta feta a casa nostra amb un so molt cuidat i electrònic.
A nivell nacional i estatal també tenim representació com els 12twelve, que són uns barcelonins que el·laboren una mena d'acid-jazz-rock molt característic, també els melòdics Tachenko o el català Mazoni.
Finalment, també hi ha algunes propostes que s'allunyen una mica del camí marcat per aquest festival però que també poden donar de si, com els Motörhead amb el seu rock més proper al heavy que no al pop colorista propi del "so Primavera Sound"...
Gaudiu-ne els que pogueu!

Àudio: "I'm from BCN- We're from BCN"

Sideral....For ever...

Ahir per la tarda, em vaig enterar gairebé per casualitat de la mort d'Aleix Vergés, conegut com a dj Sideral. No sé perquè no m'havia enterat de la notícia, tot i que ja feia una setmana del trist succés. La notícia em va deixar veritablement trist i sorprés. Tant per tractar-se d'una persona jove, com pel fet que desapareixés la imatge d'aquest gran artista. Una joventut d'excessos el va condemnar abans d'hora...donant motius a la irracionalitat per seguir alimentant-se de molts dels nsotres joves...
Així, Aleix Vergés fou un dels pioners en l'escena indie nacional i estatal, amb el seu grup "Peanut Pie" ja fa més de deu anys. Diuen que el seu geni arribà massa aviat per les ments empolsinades de la nostra escena cultural. Després, adoptant el nom de Sideral, es convertí en un dels dj's de referència d'arreu, fent gala d'un estil propi de qualitat, galant d'un eclectisme i una sensibilitat acurades i amb una elegància pròpia que el feien un magnífic portador de nous sons i de noves sensacions acústiques, que a voltes ens acaronaven la oïda, i a voltes ens injectàven entusiasme de camí per el cervell.
Malauradament, és molt senzill parlar bé de les persones que ens abandonen...però esperem que la música de l'Aleix, i sobretot la seva genialitat, segueixin sonant allà on sigui...

Àudio: "Peanut Pie- More than this"

El alma y el cuerpo

"Hace mucho tiempo, el hombre oía extrañado el sonido de un golpeteo regular dentro de su pecho y no tenía ni idea de su origen. No podía identificarse con algo tan extraño y tan desconocido como era el cuerpo. El cuerpo era una jaula y dentro de ella había algo que miraba, escuchaba, temía, pensaba y se extrañaba; ese algo, ese resto que quedaba al sustraerle el cuerpo, eso era el alma.
Hoy, por supuesto, el cuerpo no es desconocido(...)
Desde que sabemos dominar todas sus partes, el cuerpo desasosiega menos al hombre. Ahora también sabemos que el alma no es más que la actividad de la materia gris del cerebro. La dualidad entre el cuerpo y el alma ha quedado velada por los términos científicos y podemos reírnos alegremente de ella como de un prejuicio pasado de moda.
Pero basta que el hombre se enamore com un loco y tenga que oír al mismo tiempo el sonido de sus tripas. La unidad del cuerpo y el alma, esa ilusión lírica de la ciéncia científica, se disipa repentinamente."

"La insoportable levedad del ser". Milan Kundera

"España puede matar"

Dedicada a tots aquells que es rebel·len contra un país que a voltes no ens estima. Per culpa d'alguns que ens tracten de "polacos", balcanitzadors i discriminadors de llengües. Però a l'hora de pagar impostos ningú es queixa de nosaltres. D'això en diuen "ser cornut i pagar el beure"...

Però també la dedico a aquells que volen canviar aquesta realitat, i des d'arreu intenten que les coses siguin una mica més lògiques, una mica més amables, un xic més sofrible, un poc menys reaccionàries...

BCN (Barecelona Centre Neuràlgic)

El sol es dispersa per les llambordes,
que geomètricament col·locades,
van insinuant els cèntrics carrers
que conformen el centre de BCN.

Aquests s'inunden de diverses criatures
que glopen les teves voreres,
donant vida a l'inanimat ciment
i creant un xivarri especial.

Gents diverses d'arreu
convivint sense saber-ho,
conformant un teixit humà
colorista i eclèctic.

Prostitues dïurnes, executives,
tril·leros i pidolaires.
Turistes arrebossats, immigrats,
passejants i jubilats.

Cent aromes afloren insistents,
com pixats o pols lluent,
també de queviures i gelats,
suors i cotidianitat.

I el dia va passant,
com ho fan els caminants,
entre un munt de mirades
inhòspites, furtives o de pedra.