Thursday, August 17, 2006

BcN SuMmEr NiGhTs...


Seguint amb la cerca de postals, avui he sortit a passejar pe rlanit barcelonina. Després d'unes canyes condimentades amb tres amics ( però els de debò, no els genèrics) marxo a sopar per Gràcia. Em sento amb ganes de saborejar la nit. Sense prespectives, però amb aquell sentiment del que té una pàgina en blanc al seu davant. Però sembla que només una.
Voltes i voltes amb el cotxe. Love of Lesbian ressona en l'àudio atrotinat destil·lant elegància indie.
Presentacions i retrobes vells amics. D'aquells que només veus de tant en tant. Quant feia de l'últim sopar? Salutacions emotives amb contate físic (com han de ser). Notes que estan contents de veure't. Aixo t'anima. Entra la primera broma. També la segona...Avui el públic està receptiu. Sempre m'han motivat les mirades desconegudes acompanyades de rialles fins al moment, també, desconegudes. El sopar avança. Molles de pa a les estovalles, pipades al cigarret, alguna llosca despistada fumeja al cendrer, culets de vi delatadors...primeres ullades al rellotge. Sona el mòbil. Bones notícies. Retrobes aquella mirada que anyoraves. Tot segueix igual. Existeixen els glaçons de prèssec?
Els carrers s'amonteguen sota la gentada. Rastes, cares descol·locades, rialles desfermades i pupil·les dil·latades es van creuant de forma premonitòria. Més retrobaments. M'encanta anar trobant gent i intercanviar quatre formalitats. Et sents amb bona forma. Trepitjes una llauna de cervesa. Potser no m'hauria d'haver posat xancletes. És igual, és estiu. Black foots. Converses, somriures i xarrups de cervesa. Això són les festes estivals. Em fumaré un altre cigarret. M'angoixa tanta gent. Has vist aquella noia amb cabell curt que acaba de passar? Penso que tornaré a dormir sol. Sents enveja dels demés.
Tanmateix la gent es va disgregant, els grupets es transformen en parelles o trios. Alguns més afortunats que altres. Tinc calor. Suo. S'ha acabat la cervesa...
S'acaba la festa per mi. M'agrada tornar cap a casa arrossegant les xancletes ( gràcies Dani). Bon viatge. Feu bondat.
Engego el cotxe. "Hi to the next time" amenitza la baixada per Balmes. Ritual de recollida. Alço la vista. Acabo tornant sol a casa. No és la primera vegada, penso. No, no ho és...

Àudio: Manic Street Peachers: "The masses against the classes"

1 comment:

Nu said...

Manera particularissima de mirar les festes de Gràcia. Jo t'hi porposava com àudio "toca mi canción" de Jarabe de Palo... o "Salir, beber" d'Extremoduro...
Glaçons de pressec? Des de quan Déu posa en dubte l'existència dels homes?

Je t'embrasse

Gnunu