Monday, August 14, 2006

Perdut


L'agost arriba al seu equador. Les vacances ja el miren de reull. I passen coses, però tinc la sensació que no passa res. Des d'un temps ençà que noto el desconcert. Podria arribar a dir que el puc palpar. Un extranya sensació m'acompanya de forma perenne. Sentir-se perdut. Els dies van passant, però tan sols això, passen. Voldria omplir de records la maleta, però només s'acumula pols. Es succeiexen fets, moments, estones però no cuallen en històries. Històries que es puguin explicar, que sigui capaç de recordar. Que representin quelcom més que un temps passats. Les jornades esdevenen insubstancials. No hi ha motivació, no hi ha interés (gràcies La habitación roja).
Desitjo degustar entusiasme. Per quelcom o per algú, però no passa d'inumerables cançons, alguns llibres i poques pel·licules. Penso que no és qüestió d'objectius, sinó d'ambicions. Sentir palpiar el cor per motius no biològics, veure papallones flotant i donar una altra melodia al meu seguit de dies.
Poso l'horitzó en temps propers, esperen que portin noves sensacions, nous records per guardar. Deixar de sentir-me com un més entre la gent, per tornar a tenir la sensació de ser una persona única. Amb un format propi, alguna mena de "lifestyle" que pugui sentir meu. Detesto l'autocompasió, però penso que hi caic irremediablement. Tanmateix, no deixaré de fixar la vista en aquests nous horitzons que espero que portin nous paisatges, amb bandes sonores agradables; conformant postals, d'aquelles que necessiten un suro de fons. Potser demà aniré a comprar xinxetes de colors. Perquè espero que aviat em facin falta.

Àudio: Belle & Sebastian: "Get me away from here, I'm dying"

5 comments:

Nu said...

Ooh! get me away from here Im dying
Play me a song to set me free
Nobody writes them like they used to
So it may as well be me
Here on my own now after hours
Here on my own now on a bus
Think of it this way
You could either be successful or be us
With our winning smiles, and us
With our catchy tunes and words
Now were photogenic
You know, we dont stand a chance

Oh, Ill settle down with some old story
About a boy whos just like me
Thought there was love in everything and everyone
Youre so naive!
They always reach a sorry ending
They always get it in the end
Still it was worth it as I turned the pages solemnly, and then
With a winning smile, the poor boy
With naivety succeeds
At the final moment, I cried
I always cry at endings

Oh, that wasnt what I meant to say at all
From where Im sitting, rain
Falling against the lonely tenement
Has set my mind to wander
Into the windows of my lovers
They never know unless I write
This is no declaration, I just thought Id let you know goodbye
Said the hero in the story
It is mightier than swords
I could kill you sure
But I could only make you cry with these words

Oscar V said...

Mmmmm....Nu m'has deixat sorprés posant tot el text de la cançó de l'àudio. Realment no és el que esperaba...Tanamteix espero que hagis fet un "copy & past" perquè sinó t'hauràs quedat grogui escribint tot això " a mà ".
De totes formes aquesta és una cançó genial, molt de Belle & Sebastian. Enormement adient pel que sento i totalment aplicable com a banda sonora del post que vaig escriure.
Me'n alegro que almenys t'hagi entusiasmat la cançó.
Petons
Òscar

Pit said...

Oscar!!
Mha agradat molt el teu post. Tescric des de grecia (mesta agradant molt!!!). No se que dir-te. Com suposo que la majoria de la gent, tots ens sentim aixi en algunes epoques de la nostra vida! Una mica invisibles i, almenys en el meu cas moltes vegades, com si a tothom li passessin coses i a mi no res... I el que cal fer es garantir que les circumstancies siguin les idonies pq et passin coses xules. I comprar xinxetes de colors ja es un primer pas.

Molts petons, oreo (guapo en grec)!!! Espero que ens veiem aviat i que llabors ja hagis hagut de comprar una capsa nova de xinxetes.

Angels

Pit said...

P.D A mi tambe mencanta aquesta canco!!!!

Oscar V said...

Moltes gràcies Àngels! Jo també espero poder comprar aviat les xinxetes i treure-les del envoltori. Tanmateix espero que poguem compartir moltes postals, com les que deus estar recopilant per Grècia.
Molts petons!
Òscar