Friday, August 18, 2006

Comença l'espectacle...


Comença l'espectacle. Avi toca partit. No és el millor de l'any però és el primer. Per tant, no deixa de ser important. Escalfament i xiulet inicial. Es fornejen les primeres pizzes. Sona un "clec" des de la cuina. Algú obre un "quinto". Primeres passades i tocs de qualitat.
No ens enganyem, el partit és avorrit. L'amanim amb alguns comentaris. Deixem anar el Cruyff que tot català porta a dins. Perquè no juga Messi? És igual, marca Giuly.
Valdés arrenca un parell d'"ai!". Oleguer sembla perdut, fa cara de tenir ganes de plegar per marxar a les festes de Gràcia. Té pinta de crosta. Puyol com sempre, amb ganes i aroma de ratafia. Motta, "dirty class", un animal però amb qualitat, sense dubte. Deco, sembla un mag. Perquè fa màgia. Ell no corre, camina. No pega, reparteix. No juga, brilla. Papá va una mica perdut. I el Gaúxu deixa anar un parell de detalls d'aquells que només els escollits poden permetre's.
Parlant d'escollits, surt Lionel. Boludo. Macanudo. Genial. El partit és fa llarg, però guanyem. Els pericos semblen enfadar-se, però no poden fer més. No es pot comparar un "cavalino rampante" amb un Supermirafiore. Tothom ho sap i és de rebut. Hi ha classes i classes.
Tinc la sensació que aquest any tornarà a ser gloriós. Visca el futbol. PErò el de debó. El de tocar-la i tocar-la. I la pilota també. Estarem creant una època?

Àudio: Queen: "Show must go on"

No comments: