Sobtada soletat

Torno a casa abans del que tenia previst. Tot i les avançades hores que marquen els dígits del rellotge, avui encara no tenia ganes de marxar cap a casa. I no és que hagi estat una nit avorrida, però esperava que aquesta donés més de si.

Per arribar fins aquí, he gaudit d'una cervesa en companyia d'una bona amiga. I d'un gran amic. A ella feia temps que no la veia. I m'he sentit content d'escoltar-la de nou. Com gairebé sempre, ella tenia més coses a explicar que jo. Però a voltes, m'agrada convertir-me en una orella gegant. I xuclar del que em diuen els meus interlocutors. Apendre. Escoltar. Interioritzar.

Sobre la taula enganxifosa, hem rememorat temps passats. Temps universitaris de plena vivència juvenil. Èpoques on les discussions es sobredimensionaven, però també els petits detalls. Erem més joves, menys madurs. Més inexperts, menys preocupats.

Somriures, rialles i suspirs. Mirades de complicitat d'aquelles que només et regalen les persones amb les que has viscut històries i amb les que regna una confiança a vegades agraïda, a vegades no desitjada.

Espero que ens veiem aviat, pensava mentre arrencava el cotxe. El meu mòbil a començat a desplegar ones hertzianes per intentar establir contacte. Però tan sols he rebut negatives i absències, segurament provocades per l'hora regnant. M'he trobat sol en una ciutat buida i en un barri gairebé fantasma.

He deambulat pels carrers, intentant evitar el destí casolà. Mentre m'encomanva de la melancolia pop que regentava l'estança del meu vehicle. Belles cançons d'amor i desamor es succeïen, mentre esperava trobar-te en algun semàfor. Immòbil, esperant-me. Totes les cançons semblaven idònies per tu, desconeguda. Ho han estat Wilco, La Buena Vida, The Flaming Lips, The Smiths...

Però has seguit així, desconeguda o inadvertida. I finalment, gairebé sense voler-ho, he apagat el motor del cotxe. I m'he deixat endur per aquelles veus càlides, ideals per conformar un marc del teu anhelat rostre. Ocean Colour Scene, Unfinished Simpathy, Manic Street Peachers, Miqui Puig...

Però no has aparegut. I després de romandre immòbil, amb les mans al volant, tararejant aquestes boniques cançons, amb el ventilador del motor de fons, he decidit prendre l'irremediable camí cap a casa.

Esperan-te trobar darrere de cada cantonada...

Àudio: Jet: Move On