Thursday, September 14, 2006

Casualidades...


Casualitats. Les hores passen de forma extranya. No lenta, però sí de forma boirosa. Sento aquella sensació vers el dia de demà. Tens ganes de que arribi però voldries que no arribés. Penso en com anirà tot. És com el primer dia de col·legi. Mai més ben dit. A la feina converso amb companys. Em sembla que aviat passaran a dir-se, alguns, col·legues o quelcom semblant. M'expliquen històries, certes o no, que conformen casualitats viscudes. Em sorprenc. Per la sinceritat temprana que se'm regala i pel contingut aleatòri dels seus relats. Existeixen les casualitats? Mai he trobat resposta a aquesta pregunta...Les coses passen perquè si, o els donem un valor especial que les fa remarcables en determinades circumstàncies...No crec en destins, providències i vides en forma de guió. Tanmateix, la realitat sovint mostra interferències. Llegeixo a la contra de La Vanguardia a un home que ha inventat el "teaming". Una mena de forma de cooperació dins organitzacions molt novedosa. L'home en qüestió explica que la seva idea sorgí de les casualitats. Que li van marcar la vida. Un bon dia va recordar tota la colla d'amics que tenia feia uns anys. En l'hora posterior a pensar-hi, els va anar trobant a tots ells després de temps sense veure'ls. Circumstàncies potser vanes des de fora, però remarcables per un mateix. Situacions atzaroses de complex encaixament. Penso en la "mà invisible" d'Adam Smith aplicada a la cotidianitat. Potser no només s'encarrega de fer entendre les corves d'oferta i demanda. O potser aquestes coses tenen menys pes del que els hi atorguem. Passen. No ho sé. Avui he rebut a la meva taula el llibre d'arquitectura catalana que vaig encarregar. Em feia il·lusió. És d'aquells amb presència. Car. El primer llibre que compro per la seva portada (Torre Agbar). Ho havia fet amb algun disc. Després de palpar la tapa, he decidit obrir alguna pàgina. La primera paraula que he llegit, provocant-me sorpresa, ha estat "eclectisme". Casualitat?

Àudio: The Roots: The Seed

4 comments:

Pit said...

Ei, Òscar! Potser faig tard però volia desitjar-te un bon primer dia d'uni!!!
M'ha agradat el teu post... Això de les "casualitats" és ben peculiar. Ma germana, un dia pel metro, de sobte va pensar en una cançó de Sidonie -grup que no acostuma a escoltar- i, al baixar de metro i enfilar pel passadís es va creuar el cantant, el Marc Ros... Bé, tots tenim històries d'aquest tipus..., històries que ens fan somriure i pensar que potser hi ha alguna cosa, algun tipus de telequinesi o qui sap què que impregna aquestes petites coses com de màgia.
De vegades es fa estrany de pensar com les casualitats poden determinar la nostra vida. Agafar aquell tren, matricular-te a aquell curs i aquell any i en aquell horari pot fer que coneixis la persona de la teva vida o que la palmis, per exemple.
Tu em vas recomanar aquell llibre d'històries sobre London. Jo et recomano "El quadern vermell", de Paul Auster, un autor profundament marcat per l'atzar i que en aquest llibret explica històries molt simples sobre petites casualitats i coincidències.
Un petó molt fort i bona "vuelta al cole".
Àngels

Daniel said...

M'encanten les casualitats, i hi penso molt sovint en elles. No crec que el destí estigui escrit, ni en els astres o res que s'assembli, però em resulta molt curiós que per perdre un tren poguem conèixer algú important (o que ho serà) per nosaltres, o que passejant el gos et trobis algú totalment inesperat.

Sovint em coincideixo amb un conegut que no espero al lloc menys indicat, i penso "si he trobat gent que conec per casualitat, vol dir que molts cops no els veig/trobo pels pèls". Això vol dir que potser un dia veig algú al mateix vagó i xerrem, però per cada un que trobo segur que a estic a punt de trobar a desenes però que finalment no veig (està un vagó enrera, dos semàfors davant, passa 5 minuts després...).

Són palles mentals que, vulguis o no, em mantenen entretingut.

Pd. Vinc de veure la preestrena de Salvador Puig Antic i m'he quedat fet caldo. Recomano que la veieu. Això sí, amb una caixa de Prozacs ben a prop.

Daniel said...

Comnplimenti caro!

Ti sei già laureato!

OvV said...

Grazie mille bambino!

(Escusa per les faltes...;-))

Molti baci