Wednesday, September 13, 2006

(La Santa/ Bread & Butter '06 Bcn)
La pluja ha arribat sense avisar i de esbojarradament. Tot plegat molt mediterràni. Arribant tard i de forma desmesurada. Així funcionen les coses al nostre país. Fins i tot el temps. Passem de la calor tòrrida als peus xuclats per la pluja en massa poc temps de diferència. Sento que després dels mesos autènticament caniculars, necessito que el fred invaeixi els nostres vespres. També és molt humana aquesta sensació. Vols el que no tens. Anyores el que acabes de deixar. Estimes de nou el que rebutjaves. Els nous engranatges cotidians que vaig esmolant en constrruccions mentals, s'articulen en un marc més gèlid. Una mica menys desdibuixat fruit de les altes temperatures. De sobte enyoro col·locar de forma cuidadosament descuidad les xapes de la meva americana. El tacte embrionari dels jerseis (a ratlles). Llums de cotxes, motos i autobusos tornant cap a casa a mitja tarda. El caliu hivernal de les cases. Les plujes més modestes de tardor. El color ataronjat i l'olor fumejant dels carrers. L'esperança de veure una nevada prop del litoral. Els caps de setmana a la muntanya. L'abraçada amable de la bufanda. L'escalfor craneal, agraida, fruit de les rastes. Substituir el gaspatxo pel brou. I les havaianes per les bambes a quadres i els mitjons a mitja cama. Agrair l'entrada subterrània al metro enmig dels freds matins. Gaudir dels somriures hivernals. Que són menys espontanis. Com més forçats per les circumstàncies, però potser són més madurs. M'agraden les noies que sobre la seva bufanda de colors, mostren somriures al desembre, emmarcats en uns pòmuls rosats, evidenciant que tenen fred. I potser busquen calidesa...

Àudio: Nilsson: Everyboy's Talkin' (B.S.O. Midnight Cowboy)

No comments: