Wednesday, September 20, 2006

Closer


Tinc la sensació que el temps ni corre, ni transcorre. Les hores s'arrosseguen. Sense una direcció massa clara. Em costa infinitament centrar-me en una activitat concreta. Les articulacions i els pensaments són avui divergents. La ment se m'escapa cap a altres moments. Cap a altres situacions. Totes semblen millors. Les piles de papers s'erigeixen com a impecables guardiants. El so monóton i repetitiu del telèfon sodomitza els meus timpans. Les oficinistes de mitjana edat, socarrimades per la rutina, discuteixen i fan safareig sense cap mena treva. Tinc la sensació que el temps passa per dins d'un colador xinès entre aquestes quatre parets forrades de llibres. De forma mecànica i hermètica, es repeteix el so de les tecles. Cafès. Ullades al rellotge. Mirades al calendari buscant numerets vermells. Pipades a un cigarret de plàstic per esmorteir l'ansietat. Comentaris de passadís i de sortida del lavabo. Suspirs. Repassades a les noies de Premsa i les de Vendes Especials. canvis de postura. Silencis breus (agraïts). Cops d'ull a l'extrapolar paisatge emmarcat pels finestrals. Innumerables anotacions amb rotulador sobre fulls de comanda. La sensació que cada cop hi ha més post-it al voltant de la meva pantalla. Que no arriba l'hora d'aixecar-se de la maleïda cadira. De sortir sota el sol de setembre, fumar-se un cigarret amb tres xuclades i dirigir-se cap a activitats més estimulants. Menys jerarquitzades. Com jeure al final del vagó de metro mentre sona Van Morrison. O gaudir de la coneixença de persones, després de saludar cambreres universitàries, tot sentint la lleugeresa del temps davant cadires vermelles i taules metàl·liques de quatre potes.

Àudio: Elvis Presley: In The Getto.

No comments: